des d'una cuina petita i poc il·luminada del més
profund del barri del raval, connectem amb una
habitació de manhattan de mobles elegants, vestidor
a l'americana, dues taules, una catifa i una finestra
per arrambar-te quan fumes.
les distàncies es lliguen en gots de vi,
costo sec i marihuana a cent dòlars_
les ciutats passen a ser un tema de conversa,
un polvo d'entre setmana_
compartim el temps, les sis hores de diferència
i sortim a fer un vol, per una sala, també amb catifa
i un famós sofà vermell, on han descansat tots els
catalans que s'han deixat caure per l'urbs_
donem voltes entre muntanyes de llibres,
dracs que travessen parets
i emblemes de cuina_
i manhattan entra al raval a través
d'unes habitacions acabades d'estrenar,
i una sala que més sembla una bugaderia_
l'ampolla va buidant-se, i ens centrem en
la pantalla per poder seguir amb la vetllada_
una cabana al mateix preu que la marihuana,
escriptors que no cauen bé, el
que mira com el país s'enfonsa des de
la distància i l'esperança_americans vells,
joves belles del raval, passar llista de l'entron,
d'això aquí no se'n diu mariadelmar,
resumir un ara, un sentiment, un desig, posar
al dia, fent la nit, celebrem que hi ha portes
que es tanquen per sempre, i resem perquè
les altres no siguin difícils d'obrir, un glop,
potser amb baleària arribem a NY, això ja és
només un cigarro, riem i quedem
per un altre dia_això no es veu tan malament,
fem un altre vi ben aviat, i la propera vegada
provem de compartir una barra_
al raval ja és matinada, plou, escampem el fum,
esborrem les marques del vi, apaguem els llums
i tanquem la porta d'una cuina petita on
hi cap tot manhattan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario