no paro de carregar i descarregar_
em fan mal les mans i, últimament,
no em centro gaire_
buido els armaris de la cuina,
els torno a omplir_
buido pisos i els torno a moblar_
baixo escales carregada i pujo d'altres
també carregada_
quan estic quieta se'm posa cara d'imbècil
i busco quelcom per desmuntar, pintar
o transportar_
ahir vaig agafar tota la roba de l'armari
i la vaig posar sobre el llit_
una massa fosca i cruenta, com un escarbat
gegant, m'observava intensament,com si
em volgués dir alguna cosa_
tot era tan negre: no es diferenciaven les clacetes,
de les samarretes, els sostenidors dels pantalons,
les jaquetes de les mitges_
sempre tot tan negre, sempre tot tan fosc,
sempre tot tan igual_
és fàcil aburrir-se d'un mateix_
ja que la pel·lícula ha començat i
m'ha pillat amb les mans plenes_
intento creure'm l'argument, i
amb la voluntat de fer la diferència
em poso la meva roba negra i em canvio el blog.
No hay comentarios:
Publicar un comentario