sábado, 16 de febrero de 2013

torna demà

tenim totes aquestes cançons per no sortir del
llit
fins d'aquí una estona_
les parets segueixen dormint a les fosques
i la porta respira més lentament que abans_
l'aire carregat, dens, pesat, s'estira damunt
nostre
i ens reté en aquesta cova de pell, pèl, fluids
i roba arrugada_
no fa fred ni calor, no hi ha nit ni dia_
fora hi ha carrers amb arbres i ocells
i edificis amb gent que coneixem_
hivernem en aquest parèntesi que fa dies que
buscàvem
i recordem, un a un, tots els fills que no hem tingut_
ara ja sabem què ens feia nosa,
enigma resolt_
tenim totes aquestes cançons per no sortir del
llit
i tant me fa si t'arrambes tu a la meva esquena
com un altre, tant me fa si ets l'e., el f., o aquell
que m'he creuat a la prota del lavabo_
m'abraço al coixí i intento desdoblar-me:
fer-me dues, ser jo1 i jo2_
jo1 es gira, t'abraça, et besa, et diu coses
que es creu al mig del pit, et menja la polla
i et mira mentre dorms_
jo2 s'arrossega cap el límit del matalàs, fugint del
contacte, s'adorm, es desperta, s'obre de cames,
s'aixeca del llit, es dutxa i compte els segons que trigues
en desparèixer rere la porta.
tenim totes aquestes cançons per no sortir del
llit
i, com no aconsegueixo desdoblar-me, responc
a les teves preguntes, et miro amb uns altres ulls
i penso que coses pitjors han passat al meu llit_
coses pitjors han passat en mi_
i que tot el que no sento, ja omple un espai,
així doncs,

m'espero al teu costat fins que acaba l'última cançó

No hay comentarios: