quan feia segon de bàsica, estava
obsessionada
amb un nano que feia tres cursos més que jo_
aldo, paolo, andrea, daniele...
ni puta idea de com es deia_
però tenia els ulls gegants, era més alt que jo
i anava sempre engominat_
i això m'encantava (!)_
després de mesos intentant apropar-me a ell,
vaig aprofitar l'oportunitat, un dia que
em van posar darrere seu a la cua per entrar
al menjador_
vaig trencar-me el cap per trobar la manera
de cridar la seva antenció_vaig pensar molt i molt_
què podia fer jo mig metre més avall que ell,
rere el meu frondós serrell i amb l'angoixa del
primer amor_?
i la misteriosa lògica d'una nena de set anys
em va portar a cantar-li la meva cançó preferida_
la meva memòria (molt útil de vegades) ha borrat
el record de la reacció del latin lover engominat_
evidentment, no vaig aconseguir el seu amor però
vaig deixar ben clar a mitja escola que jo
tenia una banda de rock and roll
No hay comentarios:
Publicar un comentario