em mossego el llavi (fa mal) i els ulls se'm
mouen com si busqués una llebre entre els cotxes aparcats_
francament, no m'agrada i em tenso si he de veure'l_
fa dies que faig el que em ve en gana
i començo a cansar-me'n_
quan ets definitivament lliure per prendre les
teves pròpies decisions, les coses ja no fan tanta gràcia_
perquè qui em mana a mi opinar? qui sóc jo per
saber el que em convé? i a qui se li acut deixar-me sola?
ara, l'únic que provo és de ser el menys jo possible_
portar-me la contrària, jutjar-me,
criticar-me d'amagat, malpensar dels meus actes
i a la que tingui l'oportunitat,
fotre'm una punyalada per l'esquena_
brou, clar, faig tard_
em rodejo de coses que s'endollen i he de carregar
la bateria del meu mòbil al lavabo, com si
visqués en un càmping_
tot és més tendre, més color sèpia, més afònic_
el pitjor que et pot passar pintant marcs de portes
i escoltant m80, és que et posin aquella cançó que
tan vas ballar quan tenies deu anys i que ni t'enrecordaves_
No hay comentarios:
Publicar un comentario