l'únic desig

ja que avui sortirem volant,
només demano matar a la persona encertada

plou

 

Montaigne decía que el estruendo que hacen los planetas al girar y desplazarse por el espacio es inmenso, pero que no lo oímos porque estamos acostumbrados.

 

la historia del silencio

Pedro Zarraluki

"pero me mira mal"

quan feia segon de bàsica, estava
obsessionada
amb un nano que feia tres cursos més que jo_
aldo, paolo, andrea, daniele...
ni puta idea de com es deia_
però tenia els ulls gegants, era més alt que jo
i anava sempre engominat_
i això m'encantava (!)_
després de mesos intentant apropar-me a ell,
vaig aprofitar l'oportunitat, un dia que
em van posar darrere seu a la cua per entrar
al menjador_
vaig trencar-me el cap per trobar la manera
de cridar la seva antenció_vaig pensar molt i molt_
què podia fer jo mig metre més avall que ell,
rere el meu frondós serrell i amb l'angoixa del
primer amor_?
i la misteriosa lògica d'una nena de set anys
em va portar a cantar-li la meva cançó preferida_
la meva memòria (molt útil de vegades) ha borrat
el record de la reacció del latin lover engominat_
evidentment, no vaig aconseguir el seu amor però
vaig deixar ben clar a mitja escola que jo
tenia una banda de rock and roll

quan la música inunda

veus com s'alça davant teu,
com creix a mesura que avança,
com et mira als ulls i rugeix
i just quan és a punt de cubrir-te
tanques els ulls i et deixes anar:
et sacseja, et porta, et colpeja, et marjea,
no et deixa respirar_
és quan, finalment para,
que surts per agafar aire.
líquid i flagrant_
ab_so_lu_ta_ment_es_pec_ta_cu_lar.

torna demà

tenim totes aquestes cançons per no sortir del
llit
fins d'aquí una estona_
les parets segueixen dormint a les fosques
i la porta respira més lentament que abans_
l'aire carregat, dens, pesat, s'estira damunt
nostre
i ens reté en aquesta cova de pell, pèl, fluids
i roba arrugada_
no fa fred ni calor, no hi ha nit ni dia_
fora hi ha carrers amb arbres i ocells
i edificis amb gent que coneixem_
hivernem en aquest parèntesi que fa dies que
buscàvem
i recordem, un a un, tots els fills que no hem tingut_
ara ja sabem què ens feia nosa,
enigma resolt_
tenim totes aquestes cançons per no sortir del
llit
i tant me fa si t'arrambes tu a la meva esquena
com un altre, tant me fa si ets l'e., el f., o aquell
que m'he creuat a la prota del lavabo_
m'abraço al coixí i intento desdoblar-me:
fer-me dues, ser jo1 i jo2_
jo1 es gira, t'abraça, et besa, et diu coses
que es creu al mig del pit, et menja la polla
i et mira mentre dorms_
jo2 s'arrossega cap el límit del matalàs, fugint del
contacte, s'adorm, es desperta, s'obre de cames,
s'aixeca del llit, es dutxa i compte els segons que trigues
en desparèixer rere la porta.
tenim totes aquestes cançons per no sortir del
llit
i, com no aconsegueixo desdoblar-me, responc
a les teves preguntes, et miro amb uns altres ulls
i penso que coses pitjors han passat al meu llit_
coses pitjors han passat en mi_
i que tot el que no sento, ja omple un espai,
així doncs,

m'espero al teu costat fins que acaba l'última cançó

#112

desaliñado
Que adolece de desaliño.

pintar sense saber-ne és d'imbècils

faig tard i aprofito cada segon per pensar-hi_
em mossego el llavi (fa mal) i els ulls se'm
mouen com si busqués una llebre entre els cotxes aparcats_
francament, no m'agrada i em tenso si he de veure'l_
fa dies que faig el que em ve en gana
i començo a cansar-me'n_
quan ets definitivament lliure per prendre les
teves pròpies decisions, les coses ja no fan tanta gràcia_
perquè qui em mana a mi opinar? qui sóc jo per
saber el que em convé? i a qui se li acut deixar-me sola?
ara, l'únic que provo és de ser el menys jo possible_
portar-me la contrària, jutjar-me,
criticar-me d'amagat, malpensar dels meus actes
i a la que tingui l'oportunitat,
fotre'm una punyalada per l'esquena_
brou, clar, faig tard_
em rodejo de coses que s'endollen i he de carregar
la bateria del meu mòbil al lavabo, com si
visqués en un càmping_
tot és més tendre, més color sèpia, més afònic_
el pitjor que et pot passar pintant marcs de portes
i escoltant m80, és que et posin aquella cançó que
tan vas ballar quan tenies deu anys i que ni t'enrecordaves_