patience

les setmanes tenen una cançó_
per sort encara em queden dos dies

en_les_seves_coordenades

ara sento que el cor em batega
a una velocitat menys controlable_
la distància de dos punts_
la pell vol independitzar-se i ser una de sola_
allargar la mà i arribar a tocar_
les pupil·les es contrauen i tot es veu TAN diferent_
l'olor, la respiració, la tempratura_
l'aire només surt, no hi ha manera que entri_
la fam, la fam que no acaba_

cançó_78

la mà dreta

el talent no es_neix, es_fa
i potser cal menajr-se una dotzena de patades a la boca
per acabar sent un geni_
la mala vida, la mala praxis, la dorga (de la dolenta i de la bona),
alimentar-se d'un amor envasat al buit que compres en màquines
expenedores a motels de carretera amb les parets vermelles i la
moqueta plena de cremades de cigarro, fumar, beure, escoltar,
trencar-li la cara a la vida abans de pregunatr-li a on va i conduir
de nit mentre un fugitiu desesperat et fa una fel·lació per dos duros_
potser, potser després d'això et converteixes en un geni,
puges a un escenari amb una guitarra entre les mans, i regales als
imbècils d'allà abaix una part ínfima d'aquest paradís que has
creat i t'has permés el luxe de regalar, sense demanar res a canvi_
com deia la c. ahir: "gràcies per haver nascut".

compte enrere #4

compte enrere #3

compte enrere #2

compte enrere #1

qué mala fama_

si creas el hueco más profundo de la historia en tu cama_
a la mierda, es domingo.
si olvidas peinarte y ponerte un sujetador_
perfecto, porque es domingo.
si estás tirado en el sofá y no te encuentras ni los pies_
no pasa nada, es domingo.
si decides beberte todo lo que ponen sobre tu mesa
y hablar de imbecilidades toda la tarde_
es un escenario perfecto para un domingo.
si no llamas a nadie y no respondes los mensajes_
sigues siendo un buen amigo, es que hoy es domingo.
si trabajas a marchas forzadas y te cuesta estirar los dedos,
tienes permiso, porque es domingo.
si te paseas desnuda por la casa y aprovechas cualquier
ocasión, en cualquier lugar y sin protección_
qué más da, es domingo.
si decides cocinar ese plato que siempre te sale mal
y comértelo frío y de pie_
es tan propio de un domingo.
si se te ladea la cabeza mientras ves una peli mala_
es la postura ideal para un domingo.
si observas el cielo más feo del mundo_
sabrás que es domingo.
si lloras con la canción que llevas meses
sin escuchar_
es porque es domingo.
si decides empezar, de nuevo, un libro
y bañarte a pesar mal ecológico mundial
y de tu paupérrima situación económica
es para celebrar que es domingo_

qué injusta es la gente con el día
que lo justifica todo_

cançó_77

la línia del calamar

és cert que molts cops, quan tanco els ulls
per_finalment_dormir-me, penso:
un dia menys_
i després d'un gariebé imperceptible calfred,
reconec que no tinc por.
pàgines i pàgines de plànols, llistes, comptes,
preprojectes i ganes de qualsevol cosa_
un gir_només necessitava un gir_
una visita inesperada,
em vesteixo amb un negre diferent,
amb unes sabates foradades que em nego a llençar,
em pentino, em pinto i repinto,
i em passo una nit sencera ballant
i parlant en un altra llengua_
només veig muntanyes, llibres, ginebra (la ciutat) i vi_
miro el calendari i compro bitllets_
propera parada: casa meu.

filla de la veu

caminar lentament pel carrer és pels valents_
jo que no baixo de les tres passes per segon
faig el possible per convertir el
passeig calm en un costum.
Un peu rere l'altre,
observar el que m'envolta
i borrar la idea errònia de que
anar d'un lloc a l'altre és una pèrdua de temps.
a vegades m'esgoto de mi mateixa
però sempre he pensat que si jo hagués estat
la filla de franksi natra (com deia ma germana)
també m'hagués dedicat a cantar.



perquè em versionessin, és clar.

cançó_76