p. 10

Solo sabía que el niño era su garantía. Y dijo: Si él no es la palabra de Dios, Dios no ha hablado nunca.

la carretera, comarc mccarthy

creuo els dits i em llanço a la piscina

eixamplaré la meva llista de pendents
i amb els ull tancats triaré aquest_

my god

sóc jo o aquesta cançó és un viaje_al_pasado important?

moure mobles

la fina línia que separa les aficions de les manies presecutòries és tot un misteri de la natura_
jo ensopego amb ella (sóc famosa pel meu equilibri de funambulista) i arrosego
tot el que se'm posa davant_

#107

colon perfecto
Tradicionalmente, el que tiene sentido por sí mismo.

·

los mapas representan todo el mal humano,
lo más feo del comportamiento social
y el lado oscuro del civismo populista_
ante los siete pliegues de esos instrumentos
del diablo, se esconde una escandalosa carencia
de la que ninguno de nosotros nos salvamos_
aprecio y disfurto con sus colores, sus líneas perfectas,
su letra pequeña y sus rinconeras leyendas_
sin embargo, no puedo evitar fijarme en aquel
vacío en el que no existe nada ni nadie.
intento sentirme saisfecha con lo que me ofrecen
pero siempre busco más, me fijo más profundamente,
intento entender lo que nadie me explica y aprovecho
la oportunidad para interrogarme: ¿y aquí qué hay?

després existeixo

un dia qualsevol, a una hora qualsevol
apareix algú que et recorda que tot està per veure_
algú_paraula que et desperta tot el que
tenies dormint i que simplement, existint davant teu,
et fa sentir no_com_sempre;
algú_silenci que exposa la taula on menges
i et descobreix que el que tant t'horroritzava,
et perfila i defineix_
algú_lluny que t'ofereix el que necessites
sense saber-ho del cert_
algú_ulls que et mira i no saps.
algú_algú que t'obliga a pensar-hi_
hi penso i escric.

fuck I love you

a tots dos:

constel·lació B810

fa un mes just que em costa respondre preguntes_
les meves i també les dels altres_
somriure fals, fujo de qualsevol mirada, no sé
on ficar les mans i desitjo amb totes les meves forces:
que no se'm noti, que no se'm noti, que no se'm noti...
que no se'm noti que no vull ser allà, que no vull ser així,
que vull tallar-me el cap i tornar-me'l a posar, que no
vull mentir, que em fa mandra parlar, que la gent no m'agrada_
que no se'm noti, si us plau, que vull trencar tots el plats,
picar tots els timbres, tallar-li les cues a totes les sargantanes,
tirar-li pedres a totes les faroles, enganxar xicles a tots els caps,
pixar a les plantes dels veïns, embossar tots els vàters i
escopir pel balcó_
vull quedar-me callada i que m'expliquin coses, moltes coses,
sense haver de dir res, d'explicar res, de descirure res_
vull tornar a ser petita, que em dutxin, em facin el sopar,
em fiquin al llit i tancar els ulls mentre sento com
freguen els plats a la cuina_
dormir-me, somiar en groc i verd i demà, demà estar
preparada per l'univers.

él que lo sabe todo

_la gente me dice que es un horror sentir dentro tanto dolor_

cançó_75

l'última

sento la gola seca, m'entra tos, no puc empassar_
bec un glop de cervesa, respiro profundament,
sento un punxada als pulmons i les costelles
inferiors adolorides_
em passen pel davant totes les imatges que ens
regalen els paquets de tabac,
em vénen al cap tots els familiars morts, els vells
que arroseguen un bombona amb rodetes
per respirar, els que porten un penjoll amb un xapeta
que els hi tapa un forat ben gros per on poden parlar
com si fossin cibrogs d'un altre temps, els pulmons
negres, les dents destrossades, les arrugues, els dits
grocs, la tos del matí, el síndrome de lynch, però
sempre em decideixo pel mateix:
va, una última calada.

el bon marisc

també existeixen crancs que caminen cap endavant