stop i felicitat

tant l'un



com l'altre



m'amenitzen aquesta tarda de sol i contemplació_
les hores triades_

"vell amor meu, estimat amor, ferida meva"

ningú s'atura

ens hem cansat d'estar tristos
i ens hem cansat de tenir por_
ens traiem de sobre el sopor, la mandra,
la temor a éssers descoberts_
ens retirem del marge de la vorera,
de la zona de sucre, de l'ombra de l'altre_
a la merda amb el sí a tot i amb el no poder triar_
a la merda amb els que no ens volen
i els que s'ho perden_
a la merda amb la mort_amb la pena_
amb la desgràcia_
no hi ha temps per plorar i pensar-hi_
no ens aturem, no deixem de treballar,
no deixem de moure'ns_mai

our way

he fet 30 anys i innevitablement
miro enrere_com vosaltres heu fet_
i he vist el dia que us vaig conèixer,
el dia que vaig triar-vos, el dia que
que ja us estimava_
gràcies pels regals, gràcies per ser-hi,
gràcies per fer-me riure TANT, gràcies
per ser TAN bonics, TAN especials, TAN fantàstics!

potser em volieu veure plorar més_molt propi de mi_
però només us dic que, ara, ploro_
com diu ma germana, sense vosaltres em moriria_
així que espero viure 30 anys més
i amb vosaltres, si us plau!

i ja no sé què dir_
no perquè ja no tingui paraules
sinó perquè les tinc totes:
projecte, cervià, gintònic, raval, via laietana, galliners,
formentera, ole tu, cervera_norte, s'agaró, playa de laga,
joaquim costa, caetano veloso, begur, plaça john lennon,
el bigoti del miquel, falete, el pepitu, la lourdes, l'escala,
festes de gràcia, la mercè a la plaça reial, el cintu, el cap d'any
a ca meu, la georgi, un finde a pont del suec, les nits intermitents
a la pesca salada, l'edu, els vins a la penúltima, la manoli, els dinars
interminables, la clauden,  galicia, les campanes al monteroles,
l'equip petit, bombay, la bodegueta, els últims gins a la cuina,
les pel·lis, els desenganys amorosos, els enamoraments en grup,
l'helena,el crits_els crits, els regals, las diosas de ébano, el xalet,
el razzmatazz, albons, tortosa, baricco, la georgi es soba, 
las negras, la vostra amiga tula, secretari coloma, la clara, madrid,
els dissabtes, el sexe amic, el negroni, girona, la plaça del sol,
les lentilles de la clàudia, la ricarda, el flickr, el delta, barcelona,
ivorra, poble sec, el meu llit, mártires del compás, el roxi, el ka,
lyon, la guitarra, gènova, zakopane, menorca, el peix al forn,
els vídeos, lanitdesantjoan, els budes de la clara,
els porros, la barceloneta, les drogues i l'amor comú en un sofà,
brujas, la berta, les baralles de coixins, seu jorge, fuet, el miquel,
els concerts, la tieta, sant felip neri, el bar del lloro, el bar del toro,
vilanovu, els/les ex-novios/es, les benzineres i les carroces de
carnestoltes, carnestoltes a platja d'aro, pedula porrera, mishima,
el carnet de la gabi, les hambuergueses llançà, la nit, el kibuka,
si es una polla te folla, les barbacoes, la platja nudista, ámsterdam,
la mem, zurich, peter pan, la fonda pepe i el joc del gel, el txaro,
maso, ronda sant pere, matuja, volpina, els entrepans al fidel,
les piruletes del mas sorrer, el cocktail del roxi, el guineano,
el volley, robadors, el fals rodaballo, el bloody_mary és de putilla,
fonatna, és una passada, ¡a amarme!, actimel, the cure, el focus,
portugal, berlin, el dani mai convida, el primavera sound, els taxis,
els plors, la gabi, les caigudes, el bar de la uni, rius i taulet,
las maestro, les herbetes, l'arena, els/les novios/es, les croquetes,
la tieta, 4t 3ª, feist, les paelles, els llibres, sant joan, ticià,
kings of convenience, el pelayo, valldonzella, la crisi apreta,
la lucy, la rodilla de clara, calonge, conmiguo!, les festes sorpresa,
t'estim, el vodka, els altaveus de l'ipod, vila-robau, l'antic teatre,
atenes, els ferrocarrils, l'amic invisible, beirut, GISCLARENY,
i tota la resta
que ha estat absolutament meravellós gràcies a vosaltres.

US ESTIM AMB TOTAL DESMESURA



Los 30 llegan ya
así tal cual, tan de repente
después de tanto andar
juntos, ya ves, igual que siempre.
Será incredulidad,
y es que no me entra en la cabeza
que puedas ser tan guay
a tu manera.

De pie, miro hacia atrás
te veo a ti luciendo rastas;
parece que fue ayer
que te paseabas en chándal
y, sin embargo, hoy
quemas la visa en la Bergara
y siempre, hay que ver
qué estilo gastas.

Tal vez fumé, tal vez bebí,
tal vez lloré, tal vez reí,
y ahora sé que fui feliz
que si lloré, también amé
y todo fue, puedo decir,
a tu manera.

En Projecte te conocí.
En Montserrat te vi escribiendo.
Te descubrí en Sant Agustí.
En l'Empordà de confesiones.
La uni y su bar,
porrito viene, porrito vengo
feliz tomando el sol
¡qué calor tengo!

El futbol y tu punterón,
que calentón en Formentera,
después de muchos gins
te recogí de la "vorera".
No estuvo nada mal
la Drac Party 2008.
Y al fin en Galliners,
¡tócate el chocho!


Tal vez fumé, tal vez bebí,
tal vez lloré, tal vez reí,
y ahora sé que fui feliz
que si lloré, también amé
y todo fue, puedo decir,
a tu manera.

cançó_64

juego de mesa

creo que he perdido el cambio que nos sobró
del último taxi que cogimos y no tengo cobertura.
Voy a enviarte un mail.
Si no lo leyeras, te espero en el primer semáforo de la esquina,
durante... cinco mintuos, solo cinco minutos.
No llegues tarde y no te olvides de la mantequilla de
Último tango en París.
Si leyeras el mail, envíame un whatsapp y confírmame
que me quieres tanto como yo a ti; si no fuera así,
hazme una perdida que yo volveré a ser la misma de siempre:
feliz, sonriente, sola,
"pero cuánto echo de menos dormir con desconocidos".
Pero en el caso de que recupere la cobertura, te voy a llamar
pero no esperaré más de dos tonos, tengo hambre.
Si lo coges a la primera, di mi nombre completo;
si no lo recuerdas, marca 1.
Cuando oiga mi nombre en tu boca, al otro lado del teléfono,
volveré corriendo a casa, llamaré al interfono tres veces,
solo tres veces,
ábreme sin decir nada, sal al rellano y llama al ascensor
para que tenga subir andando la escalera;
antes de que llegue, aparta el felpudo y quédate bajo el quicio de
la puerta, abre los brazos, cierra los ojos, aguanta la respiración:
ya he traído yo la mantequilla.

cuando en marzo mayea en mayo marcea

per fi ha tornat el sol_

el cerezo también cumple treinta años

Muchas veces pienso que de alguna manera
mi hermana sigue sentada en la rama de aquel cerezo
que tiene su misma edad: treinta años.

Abstraída de una realidad que no siempre la convence,
resistiéndose aún a aceptar la mediocridad y la rutina
que nos vienen impuestas por el simple hecho de ser uno más.

Pero la rama del cerezo ya no es una rama.

Ahora, tiene a su gente, cuya ausencia la mataría;
y tiene la música y las palabras.

Las palabras.
Pasa horas delante de una pantalla llena de palabras,
algunas escritas por ella,
otras por gente que no siempre sabe que las lee y las vuelve a leer
hasta que pierden el sentido para el que fueron escritas.
La palabra es su trabajo;
pero también su mejor arma, su cómplice y su paisaje diario.
Cada día,
en un rincón de mi tiempo abro su vida escrita,
la leo y la admiro,
aunque no se lo digo pero ella lo sabe.

La música.
La música es su energía,
la acompaña,
la hace bailar,
la hace reír.

Os diría incluso
que creo que las palabras y la música
a menudo la reconcilian con la vida.
Y la envidio.

Envidio la manera deshinibida que tiene de disfrutar la vida,
porque sí,
de ponerse las faldas,
de fijarse en pequeños detalles cotidianos
que, de repente, inmortaliza para que sean distintos,
de pintarse las uñas a medias
hasta que a fuerza de verlas, gustan,
de cortarse el flequillo,
de cuidar sus cosas porque son suyas y las quiere,
su ingenioso punto de vista,
su imprevisible sentido del humor.

Y pienso de verdad de verdad
que tiene suerte de tenerse.

Y nosotros de tenerla.

Suerte de pensar lo que piensa,
de escribir lo que escribe,
de cantar lo que canta.

Suerte de cumplir 30 que empiezan mañana.

Preparada...
Lista...

FELIÇOS 30!!!

marta da pena (16.05.12)

p. 163

"En la serie el usuario cree dsifrutar con la novedad de la historia, cuando, en realidad, disfruta con la repetición de un esquema narrativo constante y le satisface encontrar a un personaje conocido, con sus tics, sus frases hechas, sus técnicas de solución de los problemas... La serie en ese sentido responde a la necesidad infantil, pero no por ello morbosa, de volver a oír siempre la misma historia, de verse consolado por el regreso de lo idéntico, superficialmente encubierto."
de los espejos y otros ensayos, umberto eco

albons

ara que en tinc 29

sembla mentida que la gent no ho vegi!
ho porto escrit a la cara_
i ara ja és tard (miro el rellotge: 23'23)
i es barrjea la teva visita intempestiva amb la
meva entrega d'última hora_ contem els minuts,
els segons... i marxo, a l'altra banda del món, la
que m'espera, per estar més amb mi_ la triada_
pel compte enrere dels meus últims dies de la meva vintena_
ara_ara_

joaquim gomis

imprescindible anar a aquesta exposició que malgrat
perdéssim més temps en el bus que ens hi va portar
que en veure-la, vaig gaudir-la com esperava_
gomis ja em va estremir fa anys a una exposició que
ni recordo on era, i ho ha fet ara a la fundació miró_

fantàstic, bell, gratificant_

què en farem del desig

ara que hem trobat l'amor_

davant del mar

ja sé d'on ve tot_
i de quin color vestiré si em trobes_
crec que entenc les teves neures i
que em reprimeixo en cada passeig_
aquests que fem, davant del mar,
davant dels teus pares_els hi has dit que
m'agrada pessigar-te els mugrons?
això ho deixem per quan em serveixin
el cafè_
sol, si us palu, sense llet, sense sucre_
saben que el seu fill té les espatlles més
boniques del món?
saben que el seu fill fa molt bona olor quan
es deperta?
saben que els seu fill va néixer per
ficar-me la mà entre les cames?
sí, molt feliç, gràcies_
saben que el seu fill no sap fer un un entrepà decent?
bé, sí, m'agrada treballar, em fa mandra
de vegades, només de vegades_
d'esquerres, clar_agnòstica_odio el vegetarians_
feminista? no pas_
al punt_mar_en paper_de dia_sandàlies_català_
salat_fuet_breu_el seu fill_el seu fill_
ho saben?