hem

no intento enganyar a ningú_només marco territori_
les hores passen, moltes hores passen_i des d'una cantonada
d'un taulell observes tot i tothom_les paraules, els somriures,
els glops buits, el pa sucat, les gràcies, perdona i de res, les
picades de mans, les mirades furtives, els petons, les caricies,
els brindis, els punts de vista, els déjà_vu, les boques obertes,
les ampolles que passen, moltes ampolles passen, els que recullen,
freguen, els que no s'enrecorden de quan, però enlairen la veu
per sobre dels gots, els plats bruts i els coberts plens,
"t'enrecordes?", i no té fi i no acaba i millor i que no
acabi que duri, que duri tant i més
com els anys que portem.