no he estat mai molt amiga dels musicals
_debilitats a part (de petita volia ser com la rizzo)_
però he fet la meva inauguració particular
amb west side story_
amb un inici monumental de colors fantàstics,
coreografies magnífiques i plànols
de pell de gallina m'he immers en aquest clàssic d'amor.
potser m'ha cansat el ritme de la història
(no m'acostumo a que els protgonistas cantin en els
moments més tràgics), potser no he connectat
amb els personatges_dignes de qualsevol esperpent_,
potser m'ha irritat la maria més innocent i el tony
més ridícul
però
ha valgut molt la pena.
gran peli per començar la meva nova vida amb
el meu nou veí, acompanyada dels nous ulls de
l'a just abans que marxi_
No hay comentarios:
Publicar un comentario