la insensibilitat passa a ser un joc d'entre_hores,
el gest impassible, les mans descansen a cada cantó del teclat,
el número de batecs per minut es redueix,
la llengua dorm a la base de la boca, les parpelles s'aturen,
la mirada es perd més enllà de la pantalla,
les celles s'alcen i els pulmons s'omplen i es buiden
molt_lentament.
ni pressa, ni indignació, ni neguit, ni eufòria, ni fàstic,
ni culpabilitat, ni dolor, ni "sí, ara t'ho faig".
el món passa a ser un altre
(malgart l'horror segueix allà fora)
i arribo al punt ideal d'indiferència
en el que m'espera el millor dels consols:
el res, el buit, el silenci, el blanc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario