funny games

malgrat semblem el grup musical parxís_
a nosaltres ens van les batalles

cançó_51

#87

viento de proa
El que sopla en dirección contraria a la que lleva el buque.

a tu alcance

intentar estar a la altura de las circunstancias
acaba siendo, según qué semana,
un deporte de riesgo.
si no tenemos suficiente con el frío
y las calles empinadas,
los días nos sorpreden con
problemas informáticos, pereza crónica
y ganas de abril_
pero cuando menos te lo esperas
alguien te da conversación en un paso de cebra
y, por fin, consigues algo en lo que agarrarte_
así de fácil_

quanta roba i quant poc sabó

i com ja esperava,
he acabat tenint un dia d'allò més productiu_
finalitzat el gran documental_
d'aquella foscor que encara ens il·lumina a tots,
he optat per més dosi de decadència,
d'un altre tipus per això_



i bé, m'esparava alguna cosa millor
però val la pena veure-la, si més no
perquè tots dos (phoenix i affleck)
són bastant grans i vulguis o no
tot l'enrenou que van fer, té el seu mèrit_

com a pausa he vist per decena vegada
el millor mestre de cerimònies
_què gran_
fins que_
mare de déu senyor!!! perquè ningú m'havia avisat!

brutal

bledes, carxofes i un gos

acabo sent una mica repetitiva
i, la majoria de vegades, em faig bastant pesada_
però no puc deixar passar aquesta oportunitat
que jo mateixa em brindo
per parlar, un vegada més, dels
_diumenges_.

les nits de dissabte acaba sent intermitents,
a no ser que ho hagi estat la de divendres
o la de dimarts o, gairebé sempre, la de dijous,
tant se val,
però tot el que visc i bec un dissabte
em marca irrefrenablement els diumenges_
(sí, començo a fer-me a la idea que el meu fetge no és d'acer
i que l'edat no fa treves)
sigui com sigui,
ahir a la nit_refugiats sota un núvol de fum
a la taula de casa meva, una bella metgessa reflexionava,
sobre la capacitat que cadascú té
per deixar-se estimular per la vida,
la manera com algunes persones es blinden a casa
porugues de que algú els fereixi,
la valentia del que s'exposa i reflexiona,
i la senzillesa d'aquell que, com un esponja,
s'enriqueix de tot i més_
entre teories i hipòtesis,
jo li donava voltes a tot plegat i intentava
contradir algunes sentències amb un discurs adient
(ahir a la nit schopenhauer va ser un còmplice perfecte)
i val_a_dir que els meus estimats convidats
van marxar, a la fi, prou convençuts o això
és el que m'agrada pensar_ingènua de mi.

i avui_________________diumenge.
la ment se m'obre mandrosa però relaxada,
disposada a tot_i afamada per ingerir
tot el desplegament dominical_
no hi ha hores que es desaprofitin,
no hi ha paraules vanes.

ric, ploro, m'emociono i m'indigno.
entre les meves mans_tunísia
primero pan, luego paz y por último libertad,
de fons_aigua que bull i miles davis,
als meus peus_un gos
i la tusquets que em recorda
que no és només_un gos:

"Entre los seres humanos y el resto de especies de mamíferos que pueblan la tierra existen múltiples similitudes. Algunas son aceptadas por todos nosotros, como el sueño, el hambre, el sexo, la reproducción, la enfermedad, el envejecimiento, finalmente la muerte, y no creo que nadie, ni siquiera los taurinos, puedan plantear dudas acerca de algo tan obvio como que los animales experimentan, no solo dolor, sino también miedo, alegría, ansiedad. Otras se dan únicamente en especies determinadas, (...) puedo afirmar con conocimiento de causa que mis perras se aburren como me aburro yo, que necesitan compañía, que se pican si les tomas el pelo, que pueden castigarte con un tenaz silencio -y sin permitirse ni un amago de meneo de cola- si las has ofendido, que precisan como el pan que comen ser amadas y amar, con dos características, eso sí, en absoluto humanas: primera, te aceptan tal cual eres; segunda, te permiten que las hagas felices."
"el ser humano y la literatura", esther tusquets

L

ffffound

not_imagine

de vegades,
tanques els ulls molt fort,
apretes els punys,
deixes de respirar,
i quan no pots més i
els tornes a obrir_
descobreixes que les coses són
tal i com tu les volies_

els desitjos no sempre es compleixen_
els miracles no existeixen_
però la vida sí

pág. 16

"(...) Por tanto, la verdad objetiva de una proposición y su validez en la aprobación de los que discuten y sus oyentes son dos cosas distintas.
¿A qué se debe esto? A la natural maldad del género humano. Si no existiera esta, si fuérmos por naturaleza honrados, en todo debate no tendríamos otra finalidad que la de poner de manifiesto la verdad, sin importarnos en nada que esta se conformara a la primera opinión que hubiéramos expuesto o a la del otro; esto sería indiferente, o por lo menos completamente secundario."

el arte de tener razón, arthur schopenhauer

cançó_50

picant la closca

el meu amic r
_un artista_

m'acomet amb totes les varietats de configuració

que permet el blogspot,
_en el que per fi ha caigut_

jo li justifico la meva sobrietat, fent referència

al poc gust que tinc per segons quins canvis.

ara_
amb la pluja de capgirells que experimento,
m'ha entrat un no_sé_què
per redecorar el meu blog__________trobo.

sóc una mica tossuda_
però, de vegades, m'ho penso.

pàg. 41

"No és de la història, que tinc nostàlgia.
És de la geografia.
De com era la nit de la ciutat marítima
que vèiem des d'un bar de Vallvidrera.
Hi ha un temps per al dolor: és el mateix
que per l'alegria.
Un temps com un torrent
que deixa pas al temps de la tristesa.
No hi ha ni un precipici, ni un sospir
que jo no hagués pogut anticipar."

joves per la nit, no era lluny ni difícil, joan margarit

la suma dels elements

l'altre dia vaig entrar a un bar a fer un gin_tònic_
jo sola, sense amics_
la nit passava i notava un run_run a la panxa
que em demanava un
interlocutor
per comentra-li, més que res,
el que estava pensant,
el havia recordat quan aquella noia havia entrat al bar,
el llibre que m'estava llegint,
el que m'havia passat duran el dia o
com em carregava el pesat del darrere
que no deixava de cridar.
__em faltava algú.

al dia següent vaig trobar-me a un amic
i vam entrar a un bar a fer una copa_
però jo
no vaig demanar res.
xerràvem, reiem, menjàvem fruits secs, discutíem,
però la gola se m'assecava i poc a poc
vaig anar perdent la veu.
el meu amic,
que no deixava de demanar copes,
va començar a parlar un altre idioma,
i va arribar a un punt
que ja no ens enteníem.
__em faltava una copa.

ara,
vaig als bars
amb amics
i amb gin_tònics
però sento
__que em falta alguna cosa.

quan a les eqüacions perfectes
els hi elimines una variable
canvies el resultat.

+

+

espera

convivència

he conegut a un home.
sí.
un home alt, silenciós, un pèl gris.
un home que, abans, només me'l trobava
pel carrer, en algun bar, a les parades de metro,
a la cantonada rere el cinema, als parcs...
poc a poc es va anar apropant a mi
fins que, un tarda, va venir a casa.
i cada cop hi ve més.

a ell li agrada que li digui home.
sí, home.
somriu poc, però fa molta gràcia.
sempre va pentinat i la roba la porta molt ben planxada.
li agrada gairebé tot, no es queixa mai per res.
hi ha una única cosa que no soprota:

que interrompin el seu temps,
que envaeixin el seu espai,
que perturbin la seva vida.

així que quan els dos jaiem al llit,
ben quiets i callats,
esperant que els nostres cossos propaguin
la calor per la resta dels llençols,
i algú, des del carrer, agredeix
el_nostre_moment_
amb els seus brams d'animal incontrolat,
l'home em deixa anar,
surt del llit deixant-me ben tapada
obre l'armari, treu una escopeta
(una que porta sempre a sobre,
m'havia oblidat de comentar-ho)
treu el cap, el seu i el de l'escopeta,
per la finestra, apunta
silenciós i precís
i dispara.
l'home
mata.

#86

reyes magos
Los que, guiados por una estrella, fueron de Oriente a adorar al Niño Jesús.

(1)

que els bons propòsits quedin pels que són capaços
de portar-los a terme i que a mi em deixin amb
les malícies que li donen color a la vida_
a la meva vida_
si els nous himnes beneeixen el_perquè_vull
i les males companyies es diuleixen
en petons a altes hores de la nit_
ja ho tinc tot cobert_
em pinto els ulls i surto al carrer_

quins desitjos ens faran més feliços del que som?
la felicitat no existeix_la infelicitat s'ha de pair_
que no ens donin tot allò que podem soportar,
que soportem tot allò que ens esclata per dins_
compto amb els dits allò que em satisfà i
em falten moltes mans_per no deixar-me'n cap.
és fictici però sóc feliç_