viernes, 10 de diciembre de 2010

acceptant tot camí tortuós

les trucades ja no em soprenen
malgrat algunes em fagin plorar_
ja pot ser que no sigui prou gran i madur
però sé què hi ha més enllà_
a voltes, el cos et demana cert dramatisme,
cert monòleg flaubertià,
algunes llàgrimes i gemecs
per creuar el carrer amb dignitat_
ningú m'ha de dir com fer les coses,
però així com qui no vol la cosa
prenc atenció
i m'ho apunto tot en aquesta llibreteta llardosa
que m'acompanya resignada_
ai, sí que en dóna de voltes la vida
perquè ara disposi d'un bell ésser només per mi
i un amic panxut em fagi treure la pols a l'ukelele_
no obstant els sotracs,
els peatges no són tan cars
i les rebudes són delicioses_

1 comentario:

cint dijo...

macho, venga palante, joer, ej que tia, con lo que tu vales tronca.... pues eso, venga..genial, fenomenal. by the way... t'escric desdel nou mac aaaaaaaaaah ca fort.