amb_tots_vosaltres

el 2010 ha estat meravellós_
gràcies.

s'ha acabat el bròquil

*ffffound
ho intento_però, de vegades, perdo la paciència

galets y carn d'olla

este tipo de festividad_me ha parecido siempre
que guardaban algo de macabro_
festividad obligada, que aún nos cuesta saber
qué celebramos exactamente y por qué_
festividades anuales en las que no se celebra el paso del tiempo_
a diferencia de cumpleaños y aniversarios_
y los motivos de celebración se estancan
mientras no podemos evitar buscar las siete diferencias
con las fotografías de años anteriores: la altura de los sobrinos,
los sobrinos nuevos, los platos que sobran,
los regalos que se repiten,las arrugas de más,
los cabellos de menos, las parejas nuevas,
las que no se sabe bien por qué siguen ahí,
los chistes de los tíos,la anchura de los galets,
la hora de irse_

sea como fuere reincidimos resignados y disfrutamos
todo lo posible, dadas las circunstancias de ese año
y pensamos que, tal vez, el año siguiente sea distinto_

que paséis,
a pesar de lo malo y disfrutando lo bueno,
una buena noche_
un feliz día de navidad_
i uns bons canelons de st. esteve

aquí_també

com les nits s'allarguen_forço els ulls i trec
el cap mig nu de son per la finestra i
entreveig com el meu carrer
s'assembla cada dia més a l'hamsterdam de baltimore_
sense cap mena de dubte_el fred fa que les
ànimes_en_pena
surtin per arrambar-se les unes a les altres_
l'escalfor a casa no la tenen, no la volen, no l'esperen_
el nadal espurneja en algunes finestres i és tan trist_
tan trist el nadal de llums, el nadal dels altres_
i al raval, on tot s'hi val, també és nadal_

cançó_49

brillant

"(...) implica que el informe de lectura se ha hecho de una fusión entre texto, personaje, autor, del cual es difícil alejarse (???). Por lo tanto, cuando un lector te atribuye a ti las opiniones de un personaje, la tentación es decir que ese lector es estúpido; pero después, pensándolo bien, es necesario decir que es simplemente humano, que sería lo mismo pero dicho de una manera más elegante." *

umberto eco 16/12/10

* perdó per la traducció d'anar per casa

#85

caja alta
Parte superior izquierda de la caja, en la que se colocan las letras mayúsculas o versales y algunos otros signos.

sergio leone va canviar la meva vida

“You’re smart enough to know that talking won’t save you.”

The Good, the Bad and the Ugly

és així com m'agrada a mi

fa dos estius anava en cotxe amb ma germana
i la seva petita familia i van començar a cantar
aquesta cançó tots tres_
en silenci, em vaig emocionar i vaig veure
com de bonic i petit és el meu món_

perquè jo tinc un món petit_on hi ha lloc per una gran familia_
que sap riure i menjar bo_
que sap que les coses dolentes no ens torcen_
que tenen una paraula per cada moment_
que fan dels altres un més de la familia_
que juguen a coses que no havien jugat mai
i que ho recorden tot_
que s'agafen de les mans i fan un cercle
al teu voltant que mai es trenca_
que es riuen d'ells mateixos sempre que poden
i quan no poden, deixen que tu te'n riguis d'ells_
que juguen partits on marquen 12 gols
i que de cada partit fan una festa_
que m'aguanten quan més petit sóc
i que em fan veure que, de vegades, sóc gran_
em fan sentir diferent i tan igual a ells_
però cadascú sap quin és el seu lloc al sofà,
quin és el seu plat preferit,
quina cançó volen cantar a tot hora
i quina vol cantar l'altre_
tan petit és el meu món_com el petit que arriba al món_
i és tan gran que ens ha fet veure com ens agrada a nosaltres
aquest món nostre tan petit_

diumenge_de_luxe

Rue Des Soeurs Noires

hi ha dies que són com escombrar fulles en un dia de vent,
per sort, existeix tota aquella ficció que ens envolta
i que milers de persones s'entesten en continuar creant-la_
nodrim-nos doncs_
somiatruites
ja m'ho havia apuntat en la meva llista de propòsits
que de gran volia ser pascal comelade_
ahir, simplement, vaig corroborar-ho.
en r diu que els espectacles ens els que a més a més de musicar,
t'expliquen històries i t'ho passes bé haurien de
ser sempre així, sempre tots, sempre sempre_
en part té raó i en part no, però això ja li vaig dir ahir.
aquella hora i mitja ens va deixar sense paraules,
a estones sense alè
i sense ganes de que acabés_

però bé, com tot, va acabar i aix (suspir)
com m'agradaria fer com en les pel·lis
quan els personatges rememoren coses que han viscut amb una nitides estupenda, com si fós una altra pel·li però que, en realitat, no ho és, que és un flashback, així diuen als salts en el temps que, de fet, són una mica perillosos perquè si no els fas bé et carregues la pel·li i s'ha de ser molt gran, molt, per saber com i quan col·locar un flashback, com les veus en off...
de fet, tampoc estaria malament tenir una veu en off de tant en tant, tansols perquè algú (millor triar un narrador aliè, amb un veu bonica com la d'en m) et narrés en veu alta els teus pensaments, i et sentíssis tan ridícul que poguessis deixar-te de punyetes mentres la veu en off t'anunicés: "i, per fi, va deixar-se d'òsties".

acceptant tot camí tortuós

les trucades ja no em soprenen
malgrat algunes em fagin plorar_
ja pot ser que no sigui prou gran i madur
però sé què hi ha més enllà_
a voltes, el cos et demana cert dramatisme,
cert monòleg flaubertià,
algunes llàgrimes i gemecs
per creuar el carrer amb dignitat_
ningú m'ha de dir com fer les coses,
però així com qui no vol la cosa
prenc atenció
i m'ho apunto tot en aquesta llibreteta llardosa
que m'acompanya resignada_
ai, sí que en dóna de voltes la vida
perquè ara disposi d'un bell ésser només per mi
i un amic panxut em fagi treure la pols a l'ukelele_
no obstant els sotracs,
els peatges no són tan cars
i les rebudes són delicioses_

#84

etcétera
para sustituir el resto de una exposición o enumeración que se sobreentiende o que no interesa expresar. Se emplea generalmente en la abreviatura etc.

nothing's gonna change my world

pág. 10

(...) erecta y rígida, ocupaba una silla de duro asiento, tan alta para ella que sus piernas, sin llegar al suelo, pendían rectas y verticales como si los huesos de sus tobillos y pantorrillas estuviesen fundidos en hierro, lo que les daba el aire de rabia impotente que tienen los pies infantiles.

¡absalón, absalón!, william faulkner