del riu al mar

acabada de tornar de l'hort
_del balcó al lavabo_
em rento les mans plenes de terra
i em topo amb aquella cançó que em cantaves
_de llavors a just ara_
a crits_
desafinaves tant quan cridaves
_i quan no, també

un dia, no sé quin,no ens coneixíem,
_de mai a sempre_
i ens vam recuperar
_del jo a l'altre_
sense voler-ho, ens vam enamorar
_de tu a mi_
sense mar (després ja va ser tot per nosaltres)
vam llençar-nos,
_de càlid a fred_
sense límits vam estimar-nos_
_del que fas al que em basta_


el que ens envoltava_no intervenia_
ens teníem_
_de tot a més_

la vida se'ns obria com una dona calenta_
____________suculenta_
i avançàvem impacients amb les mans per davant_
no calia agafar-nos per no perdre'ns_
no patíem, no dolíem_
_de sí a també_

els gots buits ja ens treien la sed,
el carrer ens oferia el que necessitàvem,
amb tu, ja ho tenia tot_
i pensant que mai més necessitaria res
sense fi ni soroll ens vam perdre_
_de mi a tu_
i ara, després de tot,
un dia com un altre_t'anyoro
_del balcó al lavabo_

com sé que no llegeixes això_
goso obrir aquesta porta tancada
que ja ningú recorda_
_de blanc a gris clar_

com sé que ara no t'ho diré
_ho escric_
gràcies per fer-me feliç

_això és el que em queda
_i pel que sembla, després de tot aquest temps_
amb això_en tinc prou.