les gavines em vigilen des d'un cel de tarda
ben blau i llarg_
els seus becs anuncien mala maror,
i jo interrompo la meva lectura per
observar aquelles bèsties alades
sota la sospita de convertir-me en una
nova tippi hedren_
de fons_un contrabaix ferm dialoga amb un piano dubtós
i jo_m'abalteixo sobre aquestes 667 pàgines verges_
la meva amiga romanesa em retorna
al món del vius amb una de les seves
discusions unilaterals,
convertint la meva becaina
en un dels seus danys colaterals.
conforme amb els revolts de l'atzar
continuo la meva lectura
amb un sostre de gavines amenaçants
i amb uns músics inquiets_
No hay comentarios:
Publicar un comentario