por poco desayuno sin ella

cançó_33

#70

soy mío
para indicar la libertad o independencia que tiene respecto de otro para obrar.

i want you so bad

avui el tallat me'l serveixen
en una taça de cafè amb llet_
les torrades,
en un plat de macarrons_
avui abandono el diari amb poques ganes
de morts, incendis i guardiola...
i em retiro a una cantonada
de la barra del bar (un bon refugi)
per a continuar amb el meu llibre,
amb la meva vida paral.lela_

_ahir em van posar una multa per llegir poc,
avui em passo de l'hora per llegir massa_

"La vida nos obliga a tomar en demasiadas ocasiones decisiones definitivas. Deberíamos tener la sensatez de evitar tomar las que no sean estrictamente necesarias siempre que nos sea posible."
hasta que te encuentre, john irving

el sol, per fi, surt i
les ulleres de sol deshivernen_
la bici ja no rellisca i la música entra millor_

ja no retinc mals records_
però tinc un noséquè que em balla
entre pulmó i pulmó_
com desenterrar traumes infantils
sense deperir?_

però vaja, avui és dijous
i no tinc ganes de decisions definitives_
per què fer avui el que puc fer demà?

un deseo

diez minutos más en la cama_____________por_favor

pàg. 26

"M'agradava ballar el tango perquè també odio els homes, jo també els odio; i quan ballàvem, aquell petit imbècil ni se n'adonava. I era feliç, l'infeliç, pensant que em dominava... Sempre han dit... que el tango és domini del mascle... i jo sabia que no, i allí mateix vaig plantar-lo, a la sala de ball, quan va voler tocar-me l'entrecuix després d'haver ballat el seu tango preferit (que era el que a mi menys m'agradava). Pobre noi, ja ni recordo quina cara feia, només les seves mans peludes com erugues negres i l'horror entre les cames. Pobre noi. Lúnic home de la meva vida, per sort, l'únic home. Mai més vaig ballar amb cap altre home i... i m'agradava el tango. De fet, quines coses. M'agradava el tango..."

carícies, sergi belbel

_versió 3

_pel seu nom

perpetrant les renovacions i
descondicionant les febleses d'anyorar-se de debó,
se sent un així com_viu.
la certesa absoluta de saber-se,
la sort de poder dir a aquell_que és l'altre i és jo_
que les decisions preses sempre són les correctes
i l'avantatge de confirmar que
tu hi ets si la vida es torça_
és allò que perdura i en la distància es difumina però creix_
_hi ha coses que no s'esmenten,
_hi ha verbs que no s'anomenen,
_hi ha pensaments que no veuen la llum,
_hi ha sentiments que no s'exhalen_

el que és ver_se sap i punt.

les vides compartdies, les evidències de sobretaula,
els insults amb gel, els badalls sempre tan puntuals,
la retroacció incondicional, les experiències alienes com a pròpies,
l'abraç de no t'enfadis, els regals per un i per tots,
els silencis tan còmodes, el tenir-se a la vora i saber-ho,
el mirar-se i conèixer, el mirar-se i entendre-ho tot,
els records que es multipliquen
i els que encara falten_
l'amistat té cames, braços, cabells, ulls, boca, esquena...

el que és ver_ho és i punt.

ell també odia les rambles

#69

plano americano
El que encuadra la figura de un personaje desde la cabeza hasta la rodilla.

cançó_32

éric rohmer (1920-2010)

per sort hi ha coses que no despareixen com "llàgrimes en la pluja".

_queda el llegat

monday_monday

si mis pulmones no pueden abarcar todo
el aire de la noche_intentaré no temer
a la oscuridad y al vacío_

si el frío me espera
tras la puerta del dormitorio_cederé a sus
buenos_días con educación_sin insultos ni muecas

si la mala leche emerge_
la domaré y obsequiaré
con una galleta cuando se siente
y me de la patita_

si algo bello me sobre_viene
cerraré los ojos y disfrutaré de ello
poco a poco, arrastrando los pies
y apoyando la cabeza en el hombro_

un lunes tras de mí_
y un punto para finalizar.

presentació personatge_7

l'home del sac

han passat 27 anys i
el vent, malgrat tot, et bufa de cara

per si ho dubtaves encara em sobren motius_
plou sobre mullat i destenyeix, de nou, el blanc.

no recordo l'últim missatge que et vaig deixar
al contestador, però segur que no preguntava per tu_
_una llengua sense consciència,
un cotxe que no arriba,
el meu pare a la porta del jardí,
cireres i figues,
ma germana al dormitori del costat,
el sol protector,
ma mare al fons del passadís_

oblido cada instant_ des del més
insignificant_quan t'estimava
fins el d'abans d'ahir
quan ja no en parlaven ni els veïns_

ja no llegeixo res del que em dones_
ja no bec res del que m'ofereixes_
si em dius l'hora no t'escolto,
si em toques no m'agrada,
si em demanen per tu_callo

no caic en el parany de creure't real i
no intento imaginar-te més del compte_

aquest serà el nostre últim ball
_i me n'oblidré el pròxim cop
que me'l recordis.

armada hasta los dientes

sigo en la batalla y sin perdón_

pág. 474

"- Nihil facimus sed id bene facimus -susurró Emma, entonces le agarró el pene como nadie antes ni después.
- No hacemos nada pero lo hacemos bien - dijo Jack en inglés, y le cogió los pechos."

hasta que te encuentre, john irving

_versió 2

dragones y mazmorras

las pesadillas dejan paso a algo peor_
los sueños que se olvidan.
tras reencuentros de última hora
y cesiones de trono_aparecen
imágenes familiares que rememoran un deseo mejor_
sonreír aunque sea tarde_
hablar aunque sea solo_
bostezar aunque no haya sofá_

una barra de bar nunca está de más_
y quienes la rodean nunca son prescindibles_
la bienvenida a los nuevos_el no-olvido de los que
quedaron atrás_atrás_ayer_antes_fue_era_pasó_
abrazos trasnochados que vuelven a escoger el
momento ideal, perfecto_ese momento y
sin que nadie entienda cómo ser amigo de verdad
y no morir en el intento.

eso es hablar de frente_caminar con la boca abierta_
confiar sin filtros_murmurar con educación_
un desorden formal que sin demorarse demasiado
te espera en la siguiente esquina_ahí.

ahora me acuerdo_

presentació personatge_6

l'eva

#68

hipérbaton

Figura de construcción, consistente en invertir el orden que en el discurso tienen habitualmente las palabras.

_empezando por lo mejor

ulisses ha llegado a su hogar_
tras un tortuoso pero maravilloso viaje de vuelta_
la compañía, así como inesperada, la mejor_
la temperatura la ideal, la resaca la justa,
la comida la desada, el paisaje inmejorable_
y es que uno no puede empezar el año
sin acercarse al mar_

la primera lavadora del año
es sólo de lana_el olor a chimenea
perdida en medio de la nada, impregna
todas las mangas que saco de mi maleta_

y ahora_lo mejor para recibir un año
que si más no es bonito: 2_0_1_0

bañera, irving, my tom y otto preminger
______________________y que se pare el mundo