a_dins_no

el sudoku_samurai,
el repte de qualsevol dominguero acomodat,
em dóna pel cul de bon matí,
bé, de bon matí no, que en breu vé el vermut
_jo el preferixo roig que blanc, però és igual,
jo m'ho bec tot_
decideixo quedar-me amb una pàgina,
perquè diumenge sí, diumenge no,
m'enamora amb:

"Si morir no fuese tan fácil, vivir no tendría ninguna gracia. A veces, y a pesar de todo, nos regalan las joyas que no merecemos. El milagro de la vida debe ser éste. Los diamantes, por otro lado, no son el mejor amigo de una buena chica, y al menos mi corazón don't belong to Daddy."
no murieron por amor_ray loriga

i el nano es diu loriga, que no és liotta,
no m'explica les coses com
me les expliquen els altres,
perquè mira que faig un esforç
però en vila-matas no m'arriba on m'hauria d'arribar,
bàsicament se'm queda
entre les molles de l'esmorzar i el record d'un cafè sol,
vaja que al paper es queda.

_així que després de rellenar crucigramas
pa meterme en tu cama,
omplo de números la quadrícula
infernal que acaba per fer-me perdre els nervis
(com la snob_sí ho has aconseguit_ de la elvira lindo).

però és diumenge i fora plou

un nuvolet al sud_est de la pantalla
m'anuncia que el meu anti_virus ha caducat
i això em converetix en una navegant intrèpida,
com ismael_però a mi
el mar em fa por_molta por,
perquè és molt profund i
_______________al fons de tot,
no es veu ni es sent res_res de res,
i quan em banyo a la banyera
i m'estiro amb les orelles sota l'aigua
no puc tancar els ulls
perquè imagino que suro en mig de l'oceà
sobre milers i milers de metres d'aigua amb sal
i peixos, i
d'una balena blanca que jo no podré caçar,
ho sento ismael,
ja trobaré un anti_virus i tots tranquils.