martes, 13 de enero de 2009

després_de_dinar

amb aquest fred que ens agafa per sorpresa
_malgrat ens hagi espantat fa ja algunes setmanes_
i així, passejant pel carrer, amb l'alegría d'una sola jaqueta
i amb la companyía de mon petit ami,
t'acabes refugiant al primer lloc que se't creua_
ja sigui un bar que fa temps que no et beus,
o una llibreria que sempre et fa mal a la butxaca_
_i el vici és incontrolable
i tampoc fas cap esforç per retenir-lo_
amb la mà que, poc a poc, començes a sentir
acarones el títol i el nom d'un autor que ni recordes
on vas amagar-lo,
obres la primera pàgina i acompanyes els símbols
amb aquest ritme que ni recordes quan l'havies oblidat_

"L'amor em llepa i m'ho dón' tot,
em fa cardar, menjar, dormir,
de fred em guarda i de calor,
m'ama els badalls, m'omple els sospirs,
em torna sant i màgic,
vol que l'abraci desputllat
i em deixa i tot al coll plorar,
no vol que els déus em matin,
no em vol trair ni enganyar
i sóc ben seu i té els meus daus."


Enric Casasses

i oblides la butxaca, el fred, el record,
surts al carrer i amb un llibre nou sota
el braç,
busques el bar més llunyà
per celebrar amb una copa de vi
_i amb mon petit ami_
que tot plegat, s'oblida
i es torna a recordar.

1 comentario:

Mon petite amie dijo...

"..que tot plegat, s'oblida i es torna a recordar..."

preciós saret,
com sempre...