martes, 2 de septiembre de 2008

última_temporada

_els últims capítols de
six feet under
m'han copsat i meravellat fins a
portar-me al plor
(ploro amb facilitat_ho reconec)
_però era un plor d'admiració
i no de pena.

em sorprenc a mi mateixa
sentada al sofà, amagant-me rera els
_meus genolls_
desitjant que no s'acabi
perquè finalitzada una sèrie,
cap_a_on_mirar?

i és que el vici de les sèries és estimulant i gratificant,
t'absorbeix, t'ennuvola, t'engull
en un món que acabes creient real,
amb personatges que
hi són
i perduren cada cop que començes el capítol següent___

el plaer de seure davant
l'ordinador i sentir
previously in...
és comparable amb poques coses__

(el plaer d'un got d'aigua fresc en un matí de ressaca_
el plaer del sol d'hivern_
el plaer de morir-se_
el plaer d'obrir els ulls i recordar que és dissabte_
el plaer del saber absolut (que dura poc)_
el plaer de la no decepció_
el plaer d'un llit ben fet_
el plaer d'un dilluns de pont________)

i engulls capítol rera capítol,
temporada rera temporada
i finalment, amb tota la cerimònia
que es mereix,
engulls l'útlim capítol
i després____________
___________________el silenci.

analitzes el darrer que has vist,
analitzes tota la temporada,
analitzes tota la sèrie,
somrius satisfeta i de cop,
la realitat______
________________i_ara_què?

és tan necessari tenir un
món paral.lel on refugiar-te com
trobar-ne un que valgui la pena
i six feet under val molt la pena.

ara, amb una nova sèrie sota el braç
busco un nou món paral.lel mentres,
ademés,
espero impacient_la tornada
d'una illa desapareguda.

3 comentarios:

xavi dijo...

Saret, The wire.

Anónimo dijo...

estic amb tu

Anónimo dijo...

A dia d'avui em trobo exactament en la mateixa situació...
Merci Saret per l'última temporada...ah, i m'ha agradat molt l'últim capítol. La part final també...
Klaus