la_tornada_al_cole

començo a sentir certa melanconia de les
vacances_estivals,
penso
que d'aquí pocs dies farà un mes que vaig tornar
a la feina
i em sembla una barabaritat que un nou curs
ja hagi començat___
[però un any més,
sense
les gomes d'esborrar milan noves,
els llàpis amb la punta impecable
i els llibres de text per forrar].

les converses retenen certs paràmetres
dels que no podem fugir__:
com es presenta la feina, si en vé una de nova, els plans domèstics,
els projectes estimulants, els ponts que no hi haurà,
les fugides inminents_malgrat no hi hagi ponts_, els comiats, el fred...

i és que la forntera que marca
_la tornada al cole_
és més llarga i profunda que la d'un nou inici d'any_
i així, mentalment, quan la vida ens deixa respirar,
fem un repàs de què ens espera i què ens vé més de gust
(els somnis, aquests sí, els deixem pel 31 de desembre,
que tenim més marge d'engany)

malgrat anyori aquell peixet a peu de platja,
friso per un bon brou de ma mare,
malgrat, desconsolada, vegi com em marxa el murenu,
espero impacient poder-me posar una bufanda,
tot i que els gin tonics estàn més bons a l'aire lliure,
ningú em treurà el darrer a una fosca barra de bar,
igualment que no pugui fer les migidades al jardí,
podré morir veient pel.lis sota una manta al sofà,
i com ja no em caurà sorra de platja dels llibres,
els ompliré de tarjetes de metro gastades
quan no en faci pajaritas.

i ja gaudint de postes de sol dignes de septembre
_visca l'airet fresquet del vespre!_
em preparo per una barcelona més buida
(no tot el que voldria),
menys enganxosa,
més estimulant,
i més adient pel que ens espera.
això sí, quin drama,
encara han de passar les festes de la mercè___

per sort,
____sempre ens quedarà l'exili