p.n.

de petita

sempre preferia a

butch_

_cassidy

muriel

"sense rancúnies, sense encomenar-te els mals,
sense dir-te el nom del pare,
tú a lo teu, jo a lo meu".

adrià_puntí

cançó_10

drifting along_jamiroquai

#23

añorar
tr. e intr. Recordar con pena la ausencia, privación o pérdida de una persona o cosa muy querida

i si tinc caca_què?

trobo que en un dia com avui

(plou_i_mulla)

seria molt adient cagar-me en

tot el que_em fa cagar.

i si no fós adient el dia,

_ho seria el moment

i si no, és igual,

perquè sempre hi ha un espai per

cagar-me en le feines de merda o

en l'estúpid del metro que

m'ha amargat el trajecte.

_si més no, seria molt adient per la meva salut_

cagar-me en els mitjons mullats i

en els plagis del bunbury (i en el bunbury també)

_al qual li guardem un dels primers seients de l'autobus_

i, de pas, no estaria de més_

cagar-me en l'ipod que

no avisa quan es queda sense bateria,

_en el caixal que m'està matant,

_en el dentista que passa de mi,

_en la merda de concerts de la mercè,

_en l'anunci de movistar (The Young Frankenstein, no_se_to_ca),

_en les teles que es veuen malament i

en la cadena de la

meva_bici.

així i tot_

no m'oblido de cagar-me

en les iaies maleducades_,

els rebuts de l'aigua, la llum i el gas_,

en la porta de la meva terrassa_,

en el grupet que ha acampat sota la finestra de la meva habitació_,

en el bicing i el facebook_,

en la secció d'esports_,

en la essa del meu teclat

i en el caprabo_que és caríssim.

i ja ben descansada i obviant la resta

(i extensa llista) de coses

en les que em podria cagar,

em pendré un ibuprofeno_

ja començo la tercera caixa en una setmana_

(potser per això em cago tant)

em dutxaré i sortiré al carrer

perquè en un dia tan adient com avui

_només em queda mullar-me.

visca les victòries personals!

cançó_9

perdido da amor_luiz bonfa

la_tornada_al_cole

començo a sentir certa melanconia de les
vacances_estivals,
penso
que d'aquí pocs dies farà un mes que vaig tornar
a la feina
i em sembla una barabaritat que un nou curs
ja hagi començat___
[però un any més,
sense
les gomes d'esborrar milan noves,
els llàpis amb la punta impecable
i els llibres de text per forrar].

les converses retenen certs paràmetres
dels que no podem fugir__:
com es presenta la feina, si en vé una de nova, els plans domèstics,
els projectes estimulants, els ponts que no hi haurà,
les fugides inminents_malgrat no hi hagi ponts_, els comiats, el fred...

i és que la forntera que marca
_la tornada al cole_
és més llarga i profunda que la d'un nou inici d'any_
i així, mentalment, quan la vida ens deixa respirar,
fem un repàs de què ens espera i què ens vé més de gust
(els somnis, aquests sí, els deixem pel 31 de desembre,
que tenim més marge d'engany)

malgrat anyori aquell peixet a peu de platja,
friso per un bon brou de ma mare,
malgrat, desconsolada, vegi com em marxa el murenu,
espero impacient poder-me posar una bufanda,
tot i que els gin tonics estàn més bons a l'aire lliure,
ningú em treurà el darrer a una fosca barra de bar,
igualment que no pugui fer les migidades al jardí,
podré morir veient pel.lis sota una manta al sofà,
i com ja no em caurà sorra de platja dels llibres,
els ompliré de tarjetes de metro gastades
quan no en faci pajaritas.

i ja gaudint de postes de sol dignes de septembre
_visca l'airet fresquet del vespre!_
em preparo per una barcelona més buida
(no tot el que voldria),
menys enganxosa,
més estimulant,
i més adient pel que ens espera.
això sí, quin drama,
encara han de passar les festes de la mercè___

per sort,
____sempre ens quedarà l'exili

el cumpleaños de JUAN ÁNGEL

"hoy en homenaje a mí mismo no hago nada
simplemente contemplo mis manos a ver si
descubro en qué preciso instante crecen
las uñas
respiro lentamente al sol
arranco la cascarita de mi lastimadura en la
rodilla
lleno la pobre grieta con saliva condensada
intercambio solidarias miradas con la gallina
clueca que pertenece a la abuela
saco mentiras piadosas de mi anular y de mi
meñique
y una vez que mis frágiles dedos quedan pro-
visonalmente veraces
los meto por turno en mi nariz"

M. Benedetti

in_diferent

#22

alacena
f. Hueco hecho en la pared, con puertas y anaqueles, a modo de armario

última_temporada

_els últims capítols de
six feet under
m'han copsat i meravellat fins a
portar-me al plor
(ploro amb facilitat_ho reconec)
_però era un plor d'admiració
i no de pena.

em sorprenc a mi mateixa
sentada al sofà, amagant-me rera els
_meus genolls_
desitjant que no s'acabi
perquè finalitzada una sèrie,
cap_a_on_mirar?

i és que el vici de les sèries és estimulant i gratificant,
t'absorbeix, t'ennuvola, t'engull
en un món que acabes creient real,
amb personatges que
hi són
i perduren cada cop que començes el capítol següent___

el plaer de seure davant
l'ordinador i sentir
previously in...
és comparable amb poques coses__

(el plaer d'un got d'aigua fresc en un matí de ressaca_
el plaer del sol d'hivern_
el plaer de morir-se_
el plaer d'obrir els ulls i recordar que és dissabte_
el plaer del saber absolut (que dura poc)_
el plaer de la no decepció_
el plaer d'un llit ben fet_
el plaer d'un dilluns de pont________)

i engulls capítol rera capítol,
temporada rera temporada
i finalment, amb tota la cerimònia
que es mereix,
engulls l'útlim capítol
i després____________
___________________el silenci.

analitzes el darrer que has vist,
analitzes tota la temporada,
analitzes tota la sèrie,
somrius satisfeta i de cop,
la realitat______
________________i_ara_què?

és tan necessari tenir un
món paral.lel on refugiar-te com
trobar-ne un que valgui la pena
i six feet under val molt la pena.

ara, amb una nova sèrie sota el braç
busco un nou món paral.lel mentres,
ademés,
espero impacient_la tornada
d'una illa desapareguda.