R

Recordava tot allò que li era proper i li sembalava que feia anys,
tants anys___
_el temps passava_depressa i no necessitava comptar-lo,
tot quedava gravat sobre seu: als braços, a les mans, a la cintura, al còccix;
quan es dutxava, l’aigua li relliscava
pell avall fins a l’aiguera
i no se’n duia re, tot quedava en ella.
Ni les fotos ni les postals ni els misstages de mòvil
ni la brutícia dels carrers podian accedir
a la memòria de la remei com ho feia el seu cos.
Cada cop que es pentinava o que es mossegva una ungla,
li passava tota la vida per davant,
sense deixar-se re,
sense mesura,
sense control.
Va acabar anant al metge amb atacs de
_vertigen_
i la única cura que li va donar va ser la d’ajeure’s al llit i no moure's
__________gens.
I així decidí passar el dies la remei,
mirant el sostre
i comptant el temps.