animals_de_costums

som capaços d'adaptar-nos a tot,
som com l'aigua _com deia bruce lee_
i prenem_ràpidament_la forma del que ens envolta.

desde petits ens familiartitzem amb els éssers als que
anomenem pare i mare, ens agradin o no_
_després ens acostumem a que no hi siguin_
el cos ens creix i ho acceptem,
els del nostre voltant també creixen i
continuem reconeixent-los.
ens adaptem a nous espais, noves temperatures,
noves velocitats, cares de tot tipus i actitus varies.
la rutina costa més_
intentem evitar-la_
però acaba engollint-nos i
_desgraciadament_
també ens hi acostumem.

és com un motor_absurd el que fa que coneguem
llocs, persones, hàbits,
els reconeguem, ens hi adaptem, ens hi acostumem
i després,
d'un dia per l'altre, tot canvii i
de nou,
tornem a jugar al mateix joc amb
llocs diferents, persones diferents, hàbits diferents,
que, en breu, se'ns fa comuns, per
després,
tornar a canviar i així,
una vegada i un altra...

i és curiós la selecció que fa la nostra ment
en aquesta constant metamorfosi_
_com guarda certes coses i d'altres les destrueix.

és graciós com_de cop_oblidem allò que
ens era tan proper:
com sonavem aquelles dues paraules juntes,
cap a on miraves quan feies aquell camí,
a on deixaves la roba quan arribaves a casa,
aquella cara_

és graciós com_mai_oblidem certes
coses que abans ens semblavem insignificants:
una manera de saludar,
una esquerda a la paret,
el soroll que feien els veïns d'adalt,
una manera de fer el llit,
un itinerari nocturn_

i hi ha un moment,
en el que t'atures__________________________
_____________i identifiques el que has viscut,
el que has valorat, el que has estimat,
el que t'ha encantat i amb el que t'has quedat.

i reconeixes que, també,
hi ha llocs que no canvien,
persones que continuen a prop i
hàbits que no abandones i_

_si això ha sobreviscut,
és per alguna raó important_
quina? no ho sabem,
però segur que és important.