La Remei va saber que era ell. No pel jersei a ratlles que tant li recordava al nadal que el seu pare li va girar la cara al seu germà després d’obrir l’ampolla de cava. Va saber que era ell perquè tenia la polla humida. La qual cosa li va encantar; aquell dia s’havia pintat les ungles i els llabis.
Malgrat s’hagués quedat amb ell i la seva polla fins a l’hora de la migdiada, havia de marxar, perdia el tren. I per no besar-li la boca li va dir: “fica-me-la que tinc pressa”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario