una_excusa

Amb 26 anys, m'assec en una cadira de plàstic, sota un sotstre improvitzat per no mullar-nos. Amagada rera un tros de butifarra, m'allunyo de la múscia i de la conversa dels demés i observo. Miro a tots els que m'envolten i estàn amb mi el dia que faig 26 anys.

Per uns_és la primera vegada, d'altres_han perdut el compte dels cops que m'han aplaudit després de bufar les espelmes però tots

són allà.

Els efímers, els incondicionals, els casuals, els que no hi podien ser, els sincers, els amics d'amics, els amics meus... I tots han coinidit el mateix dia, a la mateixa hora, a la mateixa ciutat, sota el mateix sostre imporvitzat, a la mateixa barbacoa d'una terrassa del raval.

I no és una qüestió d'aniversari sino de vides que es creuen i descreuen, persones que es troben, s'estimen i un dia ja no es veuràn mai més.

Però aquests, recordaràn_una petita celebració en un dia de maig ennuvolat, amb xai i pa amb tomàquet, amb vi i herbes ibizenques, amb gent que anava i venia, amb música, amb un pastís i unes espelmes que s'equivoquen, amb veïns que brinden desde l'altra banda del carrer i amb un sol que apareix.

Un aniversari amb plats i gots de plàstic, amb viatges a comprar més beguda, amb un gos que arriba tard, amb mímica, balls reiterats, amb regals de pàgines musicals o amb regals amb braços i cames i un alemany perfeccionat, amb brindis, guitarra i ukelele, amb la pluja que apareix.

Una festa que acaba amb els de sempre, estirats al terra i al sofà, sense música, parlant, protegits sota un sostre de veritat, confessant-se, sincerant-se, estimant-se i creient que serà per sempre.

I ha estat un gran dia i una gran nit, ha estat una gran festa, ha estat un gran moment per celebrar que en un dia com aquest ens hem creuat i estem junts...els 26? una excusa com una altra.