viernes, 30 de mayo de 2008

martes, 27 de mayo de 2008

s_a_r_a

me miro al espejo:
dos ojos, una nariz, una boca, dos pechos, dos brazos, un ombligo, dos piernas, dos rodillas, dos pies...
estoy_entera

viernes, 23 de mayo de 2008

miércoles, 21 de mayo de 2008

el_meu_regal_d'aniversari


mi tío del pueblo tiene un botijo con el agua muy fresca

Es de agradecer sentirse las piernas de buena mañana. Y aunque tengas la reputación_por_los_suelos, el licor de Malta sabe bien. La radio del vecino se estropea y tú reconoces tu yo_más_ruin al otro lado del espejo.

Te crujen los dientes y celebras con un paseo al kiosko, que no trabajas en toda la semana. Las calles se ensanchan, los coches chocan y con el ipod_encendido, tarareas la siguiente canción.

Pides un café sólo y caliente. Lees el periódico que te sabes de memoria y pa meterme en tu cama rellenaba crucigramas.
_Saludas si te cruzas a algún conocido y a los que no conoces, los odias en silencio_

Miras los cines_cerrados y con sólo observar los carteles de las pelis estrenadas te entran ganas de volver a casa y no salir_ jamás.

Deshaces el camino que has hecho antes sin saber por_qué y recuerdas que había algo que te preocupa_ba; haciendo un esfuerzo desmesurado rememoras los días pasados pero en todos llueve y no distingues bien los colores.

_____Conforme con tu mala memoria, alzas la vista y sigues el camino de vuelta_a_casa. Te cruzas con un joven que te enseña el miembro y te metes rápidamente en el metro, no sea que te pida_el teléfono. Sin saber cómo ya ha anochecido y aunque los zapatos no te apreten, te duelen los pies.

Con el libro en las manos, el punto perdido y las páginas aburridas, llegas a casa y te echas en una cama de sábanas crujientes. __Dejas la persiana medio_abireta y te estiras sin taparte_que ya hace calor.
Aprietas los pár_pa_dos para dormirte lo más rápido posible porque si las pesadillas llegan cuando aún estás despierta, se percatan de que duermes sola y te asustan con más ahínco.

Sueñas con un día de sol, en un a playa no muy lejana, leyendo un periódico del día anteriror y comiendo melón. Alguien se estira junto a tu toalla y con una mano en tu pecho te invita a bañarte. Te levantas, coges de la mano a esa persona que aún no has mirado pero que sabes su nombre y,
juntos,
buceáis en una agua tan helada que no te sientes las piernas.

lunes, 19 de mayo de 2008

una_excusa


Amb 26 anys, m'assec en una cadira de plàstic, sota un sotstre improvitzat per no mullar-nos. Amagada rera un tros de butifarra, m'allunyo de la múscia i de la conversa dels demés i observo. Miro a tots els que m'envolten i estàn amb mi el dia que faig 26 anys.

Per uns_és la primera vegada, d'altres_han perdut el compte dels cops que m'han aplaudit després de bufar les espelmes però tots

són allà.

Els efímers, els incondicionals, els casuals, els que no hi podien ser, els sincers, els amics d'amics, els amics meus... I tots han coinidit el mateix dia, a la mateixa hora, a la mateixa ciutat, sota el mateix sostre imporvitzat, a la mateixa barbacoa d'una terrassa del raval.

I no és una qüestió d'aniversari sino de vides que es creuen i descreuen, persones que es troben, s'estimen i un dia ja no es veuràn mai més.
Però aquests, recordaràn_una petita celebració en un dia de maig ennuvolat, amb xai i pa amb tomàquet, amb vi i herbes ibizenques, amb gent que anava i venia, amb música, amb un pastís i unes espelmes que s'equivoquen, amb veïns que brinden desde l'altra banda del carrer i amb un sol que apareix.
Un aniversari amb plats i gots de plàstic, amb viatges a comprar més beguda, amb un gos que arriba tard, amb mímica, balls reiterats, amb regals de pàgines musicals o amb regals amb braços i cames i un alemany perfeccionat, amb brindis, guitarra i ukelele, amb la pluja que apareix.

Una festa que acaba amb els de sempre, estirats al terra i al sofà, sense música, parlant, protegits sota un sostre de veritat, confessant-se, sincerant-se, estimant-se i creient que serà per sempre.

I ha estat un gran dia i una gran nit, ha estat una gran festa, ha estat un gran moment per celebrar que en un dia com aquest ens hem creuat i estem junts...els 26? una excusa com una altra.

lunes, 12 de mayo de 2008

una de chipirones


hermosa_ la amistad que vuelve tras unas semanas de aire y te dice lo que ya sabías,
sincera_ aquella que bebe junto a ti y te confiesa lo inconfesable,
grande_ la que te mira de frente y comparte contigo lo que llevas dentro (y unas cervezas de más te ha obligado a sacar)
eterna_ la que te besa y te tira contra el asfalto
conocida_ la que te canta al oído y baila sin más

necesario el apego de los demás_para darte cuenta de que eres
uno
y lo que te rodea lo has escogido libre_mente
y los que te rodean te han escogido libre_mente

un domingo a tu medida_paseos colectivos, chipirones, cañas una detrás de otra, violines, cigarros, carajillos delante del mar, bares, canciones, peleas callejeras, gintonics...
_y con la resaca recuerdas que sigues allí y ellos también,
y ahora ya eres
UNO
y te alegras de que sea así y de que
esos UNOS que están a tu alrededor

valgan_tanto_la_pena

domingo, 11 de mayo de 2008

jueves, 8 de mayo de 2008

dins_meu


Desde que era petita em plantejo si sóc una mala_persona.
La necessitat de encasillar-me en un dels cantons de la moral juedeocristiana, m'ha tingut, desde que jo recordo,una mica capficada.
La meva banda és le bé o el mal?
La respota sempre l'he buscat en els meus actes però trobo que és aquest l'error. La meva poca experiència em fa arribar a la conclusió que sóc el que penso i no el que faig.
Odio_malgrat no ho digui
estimo_i no ho demostro
retrec_i em mossego la llengua
tinc set_i parlo massa
nego_i accedeixo
ploro_i somric
somric_i m'enganyo
i així moltes vegades.
soposo que hi ha una part de mi, que em coneix massa i em protegeix dels meus propis sentiments.
Però jo penso________quina part de mi seria tan estúpida
de deixar-me sola amb els meus pensaments?

i sola_com quan era petita_continuo plantejant-me de quina banda estic
la del llop o la de la caputxeta vermella_la del gargamel o la dels barrufets__oliver atom o mark lenders_david el gnomo o els trolls_satanàs cor petit o son goku...

sigui com sigui quan tenia 7 anys ja vaig aprendre que havia de ser bona, que havia de fer cas a ma mare, que no havia de fer plorar als meus amics, que havia de tenir cura de les meves joguines i compartir-les amb sinceritat, que no havia de fer-li la punyeta a ma germana, que havia de tirar de la cadena després de pixar i rentar-me les dents abans d'anar a dormir, que no havia de dir mentides, entre tantes altres coses________________________i no em prometien el cel però si m'estalviava uns quants crits.

Així i tot_jo vaig decidir quina era la meva banda i la vaig amagar dins meu. Ningú ho sabria ni tampoc ho sospitaria quan jugués a futbol al pati de l'escola i m'arremangués les mànigues de la samarreta.