pel camí dels pernoctats

fer-se gran té certs avantatges que ja no te'ls treu ningú_
un d'ells és deixar de prioritzar una dignitat que ja no tens,
i començar la nit dient-te:
"hoy lo voy a dar todo y ya sobreviviré a las consecuencias".
_sí, en general penso en castellà_
doncs aquí estic amb les meves conseqüències intentant
dissenyar el dia_zombie que m'espera,
i preguntant-me si realment l'edat i els seus avantatges
van ajudar-me en una nit en què, efectivament,
ho vaig donar tot_
totes les meves arts culinàries i els meus èxits d'anfritiona
en una terrassa molt ben il·luminada acompanyada de sopa
de meló i orada el forn_el vi és cosa del convidats, molt cool.
més tard vaig obsequiar a la fauna del meu carrer amb la meva disfressa
de gato pardo que incloïa la meva última compra (quan sigui gran
de veritat, deixaré d'anar al H&M), un obsequi de ma mare
(_te he comprado una camiseta de las que te gustan, con poca tela)
que el vaig rematar amb la meravellosa i còsmica idea de no
posar-me sostens, un nou pentinat (quina felicitat tornar a
tenir els cabells llargs) i més maquillatge de l'habitual (si l'habitual
és no portar-ne, serà per alguna cosa)_
tot el meu engranatge mental va fer-me trontollar fins a una barra habitual
en què vaig començar a practicar les meves carències escèniques de la nit
(alberto, no mes has dicho nada: ¡estoy superguapa!) pobre alberto...
però està molt bé no tenir la paciència suficient per esperar que t'ho
diguin (si és que ho mereixes) i dir-t'ho tu mateixa_
i amb el millor del piropus i les dents brutes de tom collins,
vam desplaçar-nos fins al sud del raval on sorprenentment i
sense explicacions ens van convidar a sortir poc després_

meravellós, mai havia ensenyat el dni per sortir d'un bar.
i amb el puny ben alt i amb crits de guerra d'una altra època,
vam dirigir-nos cap a una festa privada de la tele, que encara no entenc
com ens van deixar entrar (perdona, el director ens està esperant)_
i vam acabar de tastar aquests avantatges que et dóna l'edat,
obligant a qualsevol home que se'ns apropava a que truqués al seu camell_
però bé, per sort el camell no va arribar i vam poder marxar pel nostre propi peu_
i a falta de pues, ens vam endur uns de nous a casa_
i agafada a un braç desconegut pensava:
saret, quan comença a fer-se de dia, no pot passar res de bo_
_sí, a mi mateix em parlo en català_
i malgrat l'edat m'hagi salvat de fer-me la dormida
al matí mentre el desconegut es vesteix i marxa_
(amb 31 la indiferència ja no és delicte),
la vida em va regalar un brillant mental que minuts després d'haver tancat la porta
torna a picar i em fa aixecar del llit _¿dónde están las escaleras? es que el ascensor no fucniona..._
de veritat has estat quatre mints al replà buscant les escales?
evidentment això li vaig dir amb la mirada mentre assenyalava la sortida_
en aquell moment hagués desitjat un nou deus ex machina en forma
de policia amb casco i llenterna_però les conseqüències mai et fan aquest regal.
en fi, les ressaques infernals també és cosa de l'edat,
que no deixa de ser una avantatge, ja que la propera t'ho penses
dues vegades_______________o no.