les flames del solstici

ahir ens vam trobar de sobte, al voltant d'una taula, apagada ja la queimada,
pensant en les coses que desitgem deixar enrere, per tal d'escriure-les en un paper
i després cremar-les, en la nit més curta de l'any_

què tinc que no puc oblidar?, què mereix ser escrit en un paper i
ser cremat sense treva?, hi ha alguna cosa que no em deixa avançar en
aquesta tan pràctica i horitzontal vida?

vam haver de fer un repàs (mental, és clar) de totes les
merdes que portem a l'esquena_ jo, lluny de triar-ne una,
les supersticions em posen nerviosa per si em donen mala sort
i les coses que vull deixar enrere o ja no les recordo o
les porto de la mà amb molt d'orgull,
observava com els comensals d'aquella màgica nit
(diversificats a la màxima potència), bolígraf en mà
i mirada perduda, passejaven per la part més fosca de la seva vida,
pel territori minat que en algun moment (maleït moment)
els ha tret la son i els ha deixat sense ungles; 
tots ells, que van trigar poc més de minut i mig en decidir-se,
van reviure, en la distància del moment i la companyia de l'espai,
un fragment de dolor que els ha ferit i van ser capaços d'agafar-lo,
escriure'l i cremar-lo.

reien, xerraven, bevien, dançaven, menjaven
però jo no podia oblidar les seves cares,
mirant com aquell tros de paper ballava amb una petita flama blava
fins a reduir-se en un cúmul de cendres_
tots tenien la mateixa mirada, tots han dolgut, tots han sentit que no
podien sortir-se'n, tots han patit la injusta i estreta sort de ser infeliços_
és curiós com d'iguals en sentim als altres davant del dolor, com
podem veure'ns en els altres, si captem el seu patiment_
en canvi la felicitat ens allunya, i quan presenciem algú en
el seu moment àlgid de joia, no ens sabem reconéixer, no ens
sentim còmplices d'aquell, no ens veiem en l'altre.

entre conxuros i meigas vam provar d'oblidar el que no podem
oblidar, vam mullar de cava i omplir de coca de llardons el forat
negre que portem a dins, i amb el soroll de fons d'una batalla
sense enemics ni guanyadors vam aconseguir, durant una estona,
deixar enrere tot el que ens fa mal_
desig complert.