com odio a christina rosenvinge

m'he deixat perdre,
he cedit davant del plaer_
atravesso un desert sense camins
la gola se m'asseca i no veig on acaba_

el sol_el sol m'atravessa la pell.

em faig ombra als ulls amb el palmell de la mà
i segueixo caminant_
ser un objecte sexual ha estat sempre el meu somni
des que tenia set anys_quina sort tenen algunes_
m'agrada tan cantar que he perdut la veu_
i crec que ja no la trobaré.
els racons em recullen i el verd és tan verd.
sé què pensen quan em miren_
trobo un toll d'aigua, m'hi apropo
enfonso la cara_ja no sento res, ja no canto_
és el mar, fred, clar, teu_
tinc tantes coses que no sé on guardar-les,
rebo tants missatges no desitjats que he començat
a llegir-me'ls tots_
que el Colmillo de la Morsa presenta su nueva colección?
ostres tu, no podré dormir pensant-t'hi_
que la luna miguel, que em sembla que ja pot conduir,
no para d'escriure?, mare de déu,
ara recordo perquè sortia de casa_
que micah p. hinson toca a unther the vulcano,
fantàstic, em ve de camí_
que la sara da pena gómez treballarà
tota la setmana santa?,
ui, aquest any ningú menjarà la mona_
i que la christina rosenvinge estarà avui a luz de gas?,
i ara! que s'aturi el món, que ja arribo tard.
però, de fet, el saber no ocupa lugar, no hay mal que
por bien no venga i a las penas puñaladas_
quan estigui en aquell sopar on tothom em cau
malament i jo caic pitjor a tothom, i algú
comenti que Colmillo de Morsa ha tret nova
col·lecció, jo_ja_ho_sabré.
imbècils_!
a la vida he dormit en llits molt freds
i no sempre me'ls escalfaven_
he passat dies en els paisatges més bells
i no sabia com mirar-me'ls per no oblidar-los,
perquè duressin més, per viure'ls molt_
apretaba els punys i obria molt els ulls
però només em cansava_em canso molt_
i quan menys dormo, més ganes tinc de ballar
amb tu_