intervenir-se

el matí d'ahir el vaig viure per inèrcia
i aquest motor invisible em va portar
pels camins més foscos i freds_
això és casa meu.
les trobades, els petons i jo encara dormia,
ni esma per parlar ni per pagar el cafè_
terrible els dies dibuixats per ploure
i que no plogui_
això és casa meu.
caminar, caminar, caminar
i l'únic far, el lloc on no volia anar.
una noia totalment enfonsada
em va triar a mi, a mi, de tota l'andana,
em va triar a mi. em va parlar, les
mans li tremolaven, la seva indignació
sortia esmolada per la seva boca i jo
tenia por_la noia i la seva humiliació
em van triar a mi per explicar-me
què merda era la vida, què injusta que era la gent_
ja dalt del metro, ella seguia parlant-me,
llavors plorava, i jo que callava i pensava_
què merda que és la vida i què injusta la gent.
i tu perquè plores i perquè m'ho expliques a mi?_
això és casa meu_
i davant d'aquells dos, obrint-me de cames_
que no us conec. que què voleu? que us digui
que no tinc por? que no ploraré?_doncs sí
que ploro perquè sí que tinc por.
això és casa meu_
i surto amb el ventre adolorit i què hi tinc?
que em volen treure?
i el mar era gris_just ahir era gris_
i plorava_i si ploro als altres em sentiré millor?
aquella noia s'ha sentit millor plorant-me a mi?
a mi, de tota la gent em va triar a mi_
això és casa meu_
caminar, caminar, caminar,
necessito aire, necessito aigua i terra_i
prego per coses que em facin sentir millor
ara mateix, aquí i ara_
compro el vi, compro la carn, compro la fruita_
i em veig de nou refent el camí_la inèrcia
de tornar a casa, que és casa meu_
i més gent que em trobo_no vull parlar_
i ja rere la porta, m'assec a terra_les bosses
a terra, els maduixots pel terra i torno a plorar_
això és casa meu_
però, al final, el dia em va donar treva
vaig obrir aquella ampolla de vi i vaig compartir-la_
i els maduixots, què en són de bons_i la vida què
bé que senta_i tu que has vingut_
i surto perquè vull i prenc el meu regal de sant jordi_
i em trobo amb tots ells, si us estimo_i caminem junts,
parlem junts, bebem junts, tot tan real, tan cert_
tan clar que hi sou_que hi sou_
això és casa meu_
i al final plou, dins meu plou_
sí, sí que existeix l'amor feliç
a casa meu.