l'amant ferit

m'agraden els jocs de paraules
i no veure la cara del meu interlocutor_
o que ell no vegi la meva_
m'agrada quan es fa de nit i
començo a desmuntar aquest castell
de lego gegant que creix a la meva sala_
m'agraden les peces de quatre punts,
les que són de color però transparents_
aquestes____m'encanten.
n'agafo una i em quedo una llarga estona
fregant-me-la amb la cara: la galta, el nas,
els llavis_
gambes, vi, el olor de la papaya verde_
i com sempre arribes a mitja peli però
jo sóc com les nines que se'ls hi tanquen
les parpelles quan les estires_
i es que la posició horitzontal és
el meu modus_vivendi_
el sol fa del dia un amic_amat i
vull pensar que allò que crema_torna.
no trio, esclato_

intervenir-se

el matí d'ahir el vaig viure per inèrcia
i aquest motor invisible em va portar
pels camins més foscos i freds_
això és casa meu.
les trobades, els petons i jo encara dormia,
ni esma per parlar ni per pagar el cafè_
terrible els dies dibuixats per ploure
i que no plogui_
això és casa meu.
caminar, caminar, caminar
i l'únic far, el lloc on no volia anar.
una noia totalment enfonsada
em va triar a mi, a mi, de tota l'andana,
em va triar a mi. em va parlar, les
mans li tremolaven, la seva indignació
sortia esmolada per la seva boca i jo
tenia por_la noia i la seva humiliació
em van triar a mi per explicar-me
què merda era la vida, què injusta que era la gent_
ja dalt del metro, ella seguia parlant-me,
llavors plorava, i jo que callava i pensava_
què merda que és la vida i què injusta la gent.
i tu perquè plores i perquè m'ho expliques a mi?_
això és casa meu_
i davant d'aquells dos, obrint-me de cames_
que no us conec. que què voleu? que us digui
que no tinc por? que no ploraré?_doncs sí
que ploro perquè sí que tinc por.
això és casa meu_
i surto amb el ventre adolorit i què hi tinc?
que em volen treure?
i el mar era gris_just ahir era gris_
i plorava_i si ploro als altres em sentiré millor?
aquella noia s'ha sentit millor plorant-me a mi?
a mi, de tota la gent em va triar a mi_
això és casa meu_
caminar, caminar, caminar,
necessito aire, necessito aigua i terra_i
prego per coses que em facin sentir millor
ara mateix, aquí i ara_
compro el vi, compro la carn, compro la fruita_
i em veig de nou refent el camí_la inèrcia
de tornar a casa, que és casa meu_
i més gent que em trobo_no vull parlar_
i ja rere la porta, m'assec a terra_les bosses
a terra, els maduixots pel terra i torno a plorar_
això és casa meu_
però, al final, el dia em va donar treva
vaig obrir aquella ampolla de vi i vaig compartir-la_
i els maduixots, què en són de bons_i la vida què
bé que senta_i tu que has vingut_
i surto perquè vull i prenc el meu regal de sant jordi_
i em trobo amb tots ells, si us estimo_i caminem junts,
parlem junts, bebem junts, tot tan real, tan cert_
tan clar que hi sou_que hi sou_
això és casa meu_
i al final plou, dins meu plou_
sí, sí que existeix l'amor feliç
a casa meu.

pell de gallina

absolutament fantàstic_
el plaer de sentir-lo, de sentir-lo dir,
parlar de pedres, d'aigua, de guerra_
les vibrants, les neutres, les bilabials_
l'emoció d'aquell que crea i ho fa així_
per pocs, per petit, pel racó de làmpades_
la història gairebé imaginària d'una vida de
felicitat, de l'alegria de viure malgrat tot_
la veu, el crit, la cançó_meravellós_
això sí_això__________sí!

#101

meterse en la boca del lobo
Exponerse sin necesidad a un peligro cierto.

ffffffff...

en dies com aquest_tot es viu més i queda en la memòria_ sempre em sento TAN feliç, en 23 d'abril

cançó_64

de fet, no puc

no puc arribar a calcular
l'estona que estaria per
explicar-te
com
m'
agrada
que
em
miris_
d'aprop, de lluny, de reüll,
des de tu, des de dins,
des de tot fins a mi_
no sé l'estona que m'estaria
per descriure't com
d'inmens és el plaer d'estar,
i no puc arribar a calcular l'estona,
explicant-te
com m'agrada que em miris_

#100

a cien
En o con un alto grado de excitación.

bessie mae

El 1956 elizabeth taylor va salvar la vida de montgomery clift. estaven junts a casa, ell va marxar, va estampar el cotxe contra un pal de telèfons, ella va sortir corrent i el va salvar de morir ofegat. el 1959 apareixen junts en aquesta GRAN pel·lícula

em quedo sense paraules al veure_el que la seva amistat va ser capaç de fer_

una segunda oportunidad

hace años, muchos años_
me preguntaron si quería ser
david bowie o sara da pena_
¡maldita sea!
lo que daría por el ritmo de sus caderas,
y por dormir con su mujer_
lo que daría por ser autora de una,
al menos una,
de sus canciones

#99

flequillo
Porción de cabello recortado que a manera de fleco se deja caer sobre la frente.

retrat

la tos del matí, l'olor del sabó de rentadora,
les cortines de la sala, les baralles dels que
continuen la festa, el control de canvis, el
sol sobre el calendari, les trobades més prestes,
els diaris, el pà amb tomàquet, dos cafè sols,
l'IVA, el fred sobre els radiadors, els peus sense
mijtons, els regals d'abans d'hora, el meu
sistema inmunitari, bill_evans_és_clar,
l'ordre de l'escriptori, els càlculs mentals
per aprofitar el dia d'avui
i el dia d'avui_sant dissabte d'abril.

"yo lo he dejado todo para septiembre"

tens raó, c.
potser aquest cop, poguem confiar en david trueba_
malgrat tot, em fa una mica de por_
ara, la música ja la sensuraria...

cinema

com odio a christina rosenvinge

m'he deixat perdre,
he cedit davant del plaer_
atravesso un desert sense camins
la gola se m'asseca i no veig on acaba_

el sol_el sol m'atravessa la pell.

em faig ombra als ulls amb el palmell de la mà
i segueixo caminant_
ser un objecte sexual ha estat sempre el meu somni
des que tenia set anys_quina sort tenen algunes_
m'agrada tan cantar que he perdut la veu_
i crec que ja no la trobaré.
els racons em recullen i el verd és tan verd.
sé què pensen quan em miren_
trobo un toll d'aigua, m'hi apropo
enfonso la cara_ja no sento res, ja no canto_
és el mar, fred, clar, teu_
tinc tantes coses que no sé on guardar-les,
rebo tants missatges no desitjats que he començat
a llegir-me'ls tots_
que el Colmillo de la Morsa presenta su nueva colección?
ostres tu, no podré dormir pensant-t'hi_
que la luna miguel, que em sembla que ja pot conduir,
no para d'escriure?, mare de déu,
ara recordo perquè sortia de casa_
que micah p. hinson toca a unther the vulcano,
fantàstic, em ve de camí_
que la sara da pena gómez treballarà
tota la setmana santa?,
ui, aquest any ningú menjarà la mona_
i que la christina rosenvinge estarà avui a luz de gas?,
i ara! que s'aturi el món, que ja arribo tard.
però, de fet, el saber no ocupa lugar, no hay mal que
por bien no venga i a las penas puñaladas_
quan estigui en aquell sopar on tothom em cau
malament i jo caic pitjor a tothom, i algú
comenti que Colmillo de Morsa ha tret nova
col·lecció, jo_ja_ho_sabré.
imbècils_!
a la vida he dormit en llits molt freds
i no sempre me'ls escalfaven_
he passat dies en els paisatges més bells
i no sabia com mirar-me'ls per no oblidar-los,
perquè duressin més, per viure'ls molt_
apretaba els punys i obria molt els ulls
però només em cansava_em canso molt_
i quan menys dormo, més ganes tinc de ballar
amb tu_

oh, sí, l'olor a nou

te dedico una canción

no es cierto que guarde algo tuyo en
el cajón de la bragas,
y no creas que espero a que aparezca tu nombre
en la pantalla de mi móvil_
nunca dije que fueras lo mejor que me
había pasado,
y todos mis orgasmos fueron fingidos_
así que, ve buscando otra boca en la
que cagarte, porque yo
dimito

de sobte es fa el silenci

esnifar

no crec en el consumisme
però se'm dilaten les pupil·les
amb l'olor de nou



ah, i amb dirk bogarde