Sense cap intenció de revisar de quin color
porto els mitjons i amb poques ganes de
tornar a llegir les mateixes línies_
espero impacient_en vull més_
no en vaig tenir prou amb
dirk bogarde i ava gradner_
(bé, potser amb bogarde sí_que és com
morir i tornar a néixer)_
no vaig tenir prou amb corbs que explotaven
abans d'hora_i no he tingut prou amb
una granja en flames i el final de la democràcia_
busco sense descans_
les cantonades fosques no compten
i el seu clatell pel matí tampoc_
trobo de noves, reviso de velles, vides que
s'intercanvien, morts que no existeixen,
pares, fills, tragèdies gregues, destrals que parteixen
en dos, i el meu nom no el sabrà ningú, trens
que no s'aturen i un poble sencer que et dóna l'esquena_
no sé on cau aquella cabanya on ella enganya el seu home,
i sospito que matar a un pare no és tan lleig_
sort de les putes que corren les cortines_
no hi ha descans_en vull més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario