#97

congeniar
Dicho de dos o más personas: Avenirse por tener genio, carácter o inclinaciones coincidentes.

un minut per mi

la insensibilitat passa a ser un joc d'entre_hores,
el gest impassible, les mans descansen a cada cantó del teclat,
el número de batecs per minut es redueix,
la llengua dorm a la base de la boca, les parpelles s'aturen,
la mirada es perd més enllà de la pantalla,
les celles s'alcen i els pulmons s'omplen i es buiden
molt_lentament.
ni pressa, ni indignació, ni neguit, ni eufòria, ni fàstic,
ni culpabilitat, ni dolor, ni "sí, ara t'ho faig".
el món passa a ser un altre
(malgart l'horror segueix allà fora)
i arribo al punt ideal d'indiferència
en el que m'espera el millor dels consols:
el res, el buit, el silenci, el blanc.

punt i final

portar deu hores treballant sent diumenge
és il·legal_
sort de les visites inesperades_
adéu amics_!

sessió_1

no he estat mai molt amiga dels musicals
_debilitats a part (de petita volia ser com la rizzo)_
però he fet la meva inauguració particular
amb west side story_
amb un inici monumental de colors fantàstics,
coreografies magnífiques i plànols
de pell de gallina m'he immers en aquest clàssic d'amor.
potser m'ha cansat el ritme de la història
(no m'acostumo a que els protgonistas cantin en els
moments més tràgics), potser no he connectat
amb els personatges_dignes de qualsevol esperpent_,
potser m'ha irritat la maria més innocent i el tony
més ridícul
però
ha valgut molt la pena.
gran peli per començar la meva nova vida amb
el meu nou veí, acompanyada dels nous ulls de
l'a just abans que marxi_

ai, quin drama

sóc l'única que veig que kike maíllo
té una retirada a charlie sheen i que
és, en gran mesura,
in_so_por_ta_ble_?
quin discrus, mare de déu, quin discurs...

dear moriarty

en les últimes setmanes ja he
(no)matat a holmes tres vegades
de tres maneres diferents_
però la pena sempre és la mateixa_
malgrat ja ho sàpiga tot,
el meu cor,
inexplicablement, encara
plora.
__________avui he descobert perquè

#96

barruntar
Prever, conjeturar o presentir por alguna señal o indicio.

quan i com vulguem

te n'adones que la brevetat dels moments que
compartim els fa més intensos_?
te n'adones que les nits no sempre s'allarguen
per nosaltres_i que el fred i la realitat
interrompen cada moviment, cada respiració_?
però el record, el record,
els fa eterns_
i nosaltres
lliures
triem quan reviure'ls
tan irreals, càlids, intensos i breus
com abans.

38'15º

per la febre només hi ha un remei i que arribi a les
00'00 no està gens malament_
com una bossa d'aigua calenta m'arrambo sota els
llençols i moro_

tàpies

hi ha coses en aquesta_meva ciutat que han
marcat la meva infància i, per defecte, la meva vida_
i aquesta n'és una_



ma mare va treballar un temps davant l'estació de frança
i quan tronàvem a casa, ja fosc, només esparava el
moment en el que passàvem davant d'això_
això_
que no sabia què collons era però que
preferia no saber-ho_molt millor eren les
conclusions a les que jo arribava i
que, a les nits, no em deixaven dormir.

remake

fa nit, fa nit
de trobar-te entre els coixins mentre s'acaba una pel·li
però una d'aquelles que potser he vist però no m'enrecordo_
però t'enganyo perquè m'enrecordo de tot però només vull
dormir i recitar mig inconscient aquests diàlegs que tan m'agraden i obrir
un ull en la meva escena preferida i després tornar-lo a tancar
fins als títols de crèdit i escoltar aquella cançó que tan li escau i
que sempre em recorda el mateix_i trobar-te entre els coixins.

hem

no intento enganyar a ningú_només marco territori_
les hores passen, moltes hores passen_i des d'una cantonada
d'un taulell observes tot i tothom_les paraules, els somriures,
els glops buits, el pa sucat, les gràcies, perdona i de res, les
picades de mans, les mirades furtives, els petons, les caricies,
els brindis, els punts de vista, els déjà_vu, les boques obertes,
les ampolles que passen, moltes ampolles passen, els que recullen,
freguen, els que no s'enrecorden de quan, però enlairen la veu
per sobre dels gots, els plats bruts i els coberts plens,
"t'enrecordes?", i no té fi i no acaba i millor i que no
acabi que duri, que duri tant i més
com els anys que portem.

gazzara

la meva vida sense rentaplats

el món es mor, no matem l'art

prou de campanyes demagògiques,
prou d'actors actuant,
prou de guions recitats amb llàgrimes als ulls,
prou de crits de solidaritat comercials,
prou de gastar recursos i de repetir sempre el mateix,
prou de tractar-nos com a idiotes,
prou de deformar les desgràcies perquè ens emocionin,
prou de productes per penjar al facebook,
prou de que ens ofereixin l'almoina en safata,
prou de parlar de mort, violència, injusticia_així
així no.