de tot cor, gràcies

avui vull fer una menció especial a tots
els sunnormals que estaven aquest matí a
la cruïlla d'aribau amb travassera de gràcia
i que han prescenciat com em precitpitava a terra
molt decorosament_
ni una mà amiga, ni un comentari solidari, ni un gest
per ajudar-me a aixecar-me o espolsar-me tota la merda
que m'ha quedat enganxada als pantalons, ni un bon samarità
que em demanés si m'havia fet mal_
hi ha qui diu que tinc certa tendència a caure
però jo únicament faig honors a aquesta ciutat i a
tots els merdes que viuen en ella i de tant en tant
m'aturo, m'ajupo i beso el terra
per dona'ls-hi les gràcies.

ja dorm tothom

és_fantàstic

què bé, quines ganes, quina emoció!

cançó_63

obrir-se

recupero antics costums_no recordava que hi havia coses
tan estimulants_és agradable compartir-ho_és agradable
deixar-se anar_és agradable no pensar-s'ho massa_
forma part del joc dels sentits.

cançó_62

diumenge

#95

molinos de viento
Enemigos fantásticos o imaginarios.

pág. 45

"Yo he pasado en los bares horas deliciosas. El bar es para mí un lugar de meditación y recogimiento, sin el cual la vida es inconcebible. Costumbre antigua, robustecida con los años."
mi último suspiro, luis buñuel

amic amat

l'he vist, l'he mirat, l'he buscat en els sus ulls que m'esquivaven
i l'he trobat_l'he vist a ell, l'amic, l'amant, el confident,
el meu segon cos, l'estrany, el que em tapava a les nits,
el que m'agafava la mà al cine, el que reia entre les meves cames,
el semblant, el fons d'armari, el company de dutxes, de llençols,
de cerveses, el que cremava amb mi les hores, els llibres,
les migdiades, el món, el que m'insultava a plena llum del dia
i el que es declarava en la foscor_el que feia de mi el millor, el que
m'ensenyava, el que em servia el plat, el que sempre tornava,
el que no fallava ni enganyava, el que em portava en cotxe,
el que jugava, cedia i perdia, el que m'encaixava a la perfecció totes
les nits, el que tenia, el meu, meu, meu, ell_llavors.
ell_ara, desconegut, llunyà, inaccessible...
però en mirar-lo als ulls, he tingut la certesa de que
quan has estimat amb tota la teva ànima_
saps que ha valgut la pena_

dijous de gener

agafo la tassa de cafè amb els dits congelats
tanco els ulls i em moc al ritme de la música.
el cursor intermitent em reclama sense èxit_
em relaxo, penso, ballo i així passa el matí.
la calma, el no silenci, els comportaments que no
em deixen impassible, les mesures a tenir en compte,
l'ordre alfabètic que m'espera en pilons de llibres, la
pàgina 55 que he deixat a mitges, el capítol pilot
que malgrat no convence'm he acceptat, pico de mans,
m'aixeco, em remeno, entro en calor, l'espai, l'espai
propi, els mobles esperant que algú se'ls emporti, la
cuina, el vi negre que no ens vam acabar, el gersei del
meu avi que em va gran, m'acabo el cafè, fico les mans
encara congelades a la butxaca, torno a seure, tanco els
ulls, em toco les parpelles, són suaus, em ric de les
llibretes plenes de cartes d'amor que em vaig trobar ahir,
em preparo per una llarga vetllada, em vestiré de negre,
com sempre, tinc tant fred que no em puc mossegar les ungles,
un veí em saluda, em trobo amb el cursor, escric punt i final,
dues pàgines traduïdes! Ten points, saret_avui és el teu matí!

regal de nadal

crims d'amor a altes hores de la nit
i per sort no m'han d'arrencar els ulls_
els castigo amb notes a peu de pàgina
i sembla ser que ja he gastat totes les
llàgrimes que m'havien donat_
en el cas que pugui reposar-les,
te les regalo totes.