negra nit

ja
és
fosc

pág. 259

"Me gusta la literatura que no está muy segura de sí misma, que se presenta ante nosotros como un discurso poco estable.
Un escritor que titubea. Ésa es una imagen de mi infancia. De niño, asociaba a los escritores viejos de barba blanca con personas que, a pesar de ser muy mayores y muy respetables, tenían el aire de vivir en una duda constante.
Siempre ha sido la literatura un excelente instrumento para medir tanto la adquisición de certezas como su abandono. 'No me deje solo entre perosnas llenas de certezas porque es terrible', escribió Antonio Tabucchi".
Chet baker piensa en su arte (Ficción crítica), enrique vila-matas

un divendres lliure (?)

un passeig sota la pluja_el metro lent_un cafè fred_
donar-li de menjar, ensenyar-li què és el soul, qui és james brown,
ballar, cantar, mostrar-li el dolor, el riure, adormir-lo amb chet baker,
vestir-lo, netejar-lo, ajupir-se, enfedar-se, abrigar-lo, passejar-lo en
companyia, soportar un emprovador, un venedor, un no venedor,
el mal temps, la música alta, els cotxes que piten, la roba bruta, el
mal de cap, casa, banyera, mandarines i zombies...

architecture in helsinki

un directe fantàstic_és d'agrair

roig beirut

al matí, amb les calces perdudes en un racó
de l'habitació, m'aferro a les teves costelles
i intento esbrinar l'instant concret en el que em vaig quedar
dormida la nit abans.
no vull que sàpigues que estic desperta, no vull que
interferixis en la meva construcció dels fets_fets borrosos.
respiro profundament com si somiés i et recordo nu a la
sala buscant paper de fumar i explicant-me una història de
ta mare i unes pestanyes caigudes.
obro un ull i comprovo que és cert, el que sento és el mar_
tinc fred i m'arrambo a la teva esquena desconeguda i
a unes costelles que des de fa uns minuts ja em són més familiars.
recordo música, recordo vi, recordo que no hi havia paper
de fumar, recordo que em preguntaves coses sobre les meves ungles,
recordo el silenci, recordo les respiracions,
recordo riure. ric i em delato desperta.
fas un gemec mandrós i mentre et gires,
intento recordar el teu nom.
amb els ulls tancats, apropes el teu nas al meu
i em dius pel nom_jo ja recordo el teu_.
ja no tinc fred, em demanes si he dormit bé,
i obres els ulls_verds_molt verds_això sí que no ho recordava.
em quedo callada,
somrius, dius alguna cosa que em recorda a ahir,
enfonso el nas entre els teus braços
i penso que en els dies clars,
segur que es veu mallorca des del teu llit.

cançó_61

deadwood

em quedo sense aire i em salten les llàgrimes
quan algú aconsegueix fer les coses bé_
sense faltar-nos al respecte,
sense abusar de la nostra bona fe,
sense enganyar-nos
i vendre'ns gat per llebre.

quan les coses es fan bé, es fan bé, òstia!

què gran!
_pura, escrupolosa i enormement gran.

LA RECONQUISTA

miedo...

en una nit deu anys

tremolo quan confirmo que els anys,
de vegades,
sí que passen en va_
ahir vespre, en un carreró de gràcia,
bebent cervesa freda_vaig tornar anys enrere
a aquell pis d'enric granados,
amb un home més gran que jo_
un home que em parlava, em mirava i
m'estimava com molt poca gent ho ha fet_
un home que malgrat els anys
m'estima igual de bé i em canta les mateixes cançons.

ben_vinguts, ben_trobats

¡cocretas!