cançó_56

sant tornem-hi!

my_bob

perquè el nano sempre em porta a temps oblidats_
i em recorda que el que he estimat una vegada, ja
no ho deixo d'estimar_com aquest home:

"fill d'un pare desconegut"

diseño de guerrillas_y me olvido de ahuecar el ala_un
hombre que habla y deseo que no calle_cada una de sus
palabras me abre un poco más la mente_llevo semanas
durmiendo y la apatía primaveral me ahoga_a ratos.
salvo alguna que otra asimetría vital que no me priva
de los gozos de mis lectura, vuelvo la espalda a la res_
ponsabilidad y a asentar la cabeza. oigo los gritos de
los in_dignados, salen de dentro_esto no es un zoo,
sino un círculo_y en el centro ya no baila la muerte_
ya no baila nadie_quietos nos miramos unos a otros
y hay un vacío tan grande que no conseguimos vernos_.

siento no haber sido mejor persona_y siento que empiezo
a despertar_siento haber dicho la verdad_y siento que ya
no puedo obviarlo_siento haber llorado en la cena_y me
siento, ahora sí, huérfana de mitad_para qué intentarlo,
para qué soñar_para qué pensar que la vida puede ser
mejor_si lo mejor ha estado simpre ahí, en ese hueco,
en esa butaca vacía, en esos libros con fechas, en esas
anécdotas de tiempos grises, en esas fotos de esquinas
redondas, en un telescopio, una botella de mercurio, unos
coches en miniatura y una maleta negra_lo mejor era eso_
y no esperar más_

la 5ª

els preparatius de cada any tenen
alguna cosa cíclica_
i aquí estem tots plegats_
sumant anys i envellin canvis_
una barbacoa més_una barbacoa nova_!

Ella

no totes les converses porten a roma_
com no tots els camins arriben a una conclusió_
fer volar coloms, el futur incert, la decisió de marxar,
ben lluny o no tant, els canvis de vida que truquen a la porta
després de tant de temps_
però així fem,
de riure en riure,
de record en record,
de colze amb colze,
aquí i ara no ens separa ningú_
em pres la decisió d'encarar la vida juntes
i així ho fem_
els punys per davant i sense perdre les ganes de ser feliç_
perquè Ella, ens ha ensenyat el més valuós que tenim:
a gaudir de la vida.

tal_cual

párpados_a_media_asta_y_pezones_de_punta

in_millorable

com començar fatal un cap de setmana
i acabar gaudint-lo del tot_?
això, només ho aconseguiu vosaltres!

brindo per la ressaca que et traiciona un dissabte al matí
en un llit amb massa gent, pel xurrasco, pels gladiadors,
pel trivial inacabat, per patejar-nos la ciutat buscant un
bar per verue el futbol el dia que no toca, per un trivial inacabat,
per un vaixell de síndries, per l'ull clínic de mon petit ami,
per l'ornitòloga experta, pels patos que vuelan con orejas,
per la teta gallega, por oskar_el cajero, pel pato_pavo_salmón,
per un diumenge sense diaris,
per vosaltres i
pel fill d'en joan miquel oliver.

de tot cor_gràcies chirlas!