#88

sueño pesado
sueño que es muy profundo, dificultoso de desechar, o melancólico y triste.

cançó_53

si brilla, ha de ser or

després de tants anys, l'únic que anyoro

de petita vivia en una casa amb jardí,
teníem quatre arbres:
una olivera,
un llimoner,
una figuera i
el que van plantar quan vaig nèixer, un cirerer;
teníem una porta que donava al carrer
i un mur que feia de frontera
entre nosaltres i
la piscina municipal. Els dissabtes d'estiu,
als matins,
em pujava al cirerer per mirar com es banyaven
els nens del barri.
per entrar a casa, ho feies per una porteria
en la que el sr. joan,
que un cop em va tocar els pits a l'habitació de les bicicletes,
vigilava que no n'entrés ningú que no fos d'allà_
també tirava la brossa
i tancava la porta amb clau a les nits.

ara ja no tinc jardí
però sí una terrassa i un llimoner;
no veig els nens del barri
quan es banyen a la piscina,
però sento cridar als dels veïns quan s'avorreixen.
la porteria la vigilen les putes
que quan ve algu que no és d'aquí
li oferten algun serevi i, de vegades,
es queden amb les garrafes buides que són per llençar.

hi ha certs equilibris vitals
que no moren
i sembla que algú, rere el teló,
va estirant les cordes per canviar
els decorats de cartró_

l'únic que s'han oblidat de dibuixar
és el_meu_cirerer

M

"lo característico hace que pueda distinguiros del resto"
memoriacaché

pág. 29

Una vez más, noté que una especie de ligereza se apoderaba de sus extremidades, un moderado descanso de la bruma de inquietud y anticipación a la que acabaría volviendo. Qué poco podía ofrecerle, pemsé. Solo aquellas rodajas de consuelo, como si estuviera dando de comer a un animal raro en el zoo.

cineclub, david gilmour

bravo_paolo!

cançó_52

pág. 229

" No me entraba en la cabeza que mis padres se hubieran separado. Mi madre nunca cocinaba. Mi padre no parecía comer nunca. ¿Qué pudo fallar?"

el hombre del salto_don delillo

of course

¿cómo saber estar en un lugar sin estar?
ya es complicado, de por sí, existir;
si además tienes que hacerlo sin ruido alguno,
eso es mucho peor.
bébete un gintonic y que nadie sepa que estás ahí,
que nadie intuya que bebes, respiras, eres.
a veces, sin querelo, lo consigues
pero cuando tu objetivo es éste
murphy te viene a ver.

en ocasionies contadas lo intento,
y en el momento justo que consigo ahogarme
en mi propia copa_________me piden mi opinión.
¿yo?
yo bebo, después no existo.

el detall d'estimar el periquitu

afirmatiu

les teves paraules erosionen
un somriure desconfiat a la meva cara_
sí_
no és cert que no sento res quan vaig pel carrer,
no escolto però encerto en tots els bassals
i els meus passos desafinen la cançó
que practicàvem ahir a la nit_
sí_
la veïna del costat,
que és d'aquelles que s'apunta a l'agenda
quan s'ha de deixar follar pel marit,
que para la taula amb tovallons de tela
i que dorm amb un pijama de dues peces,
em malmira a peu de carrer,
però jo sé
que aquesta setmana li toca el dimarts
i ella sap
que es prepararà una excusa per deixar-ho per
dimecres_
sí_
i així com diuen que
bevem per oblidar però
no recordem el què,
jo inspecciono la memòria de la meva càmera
(que aquesta no falla)
i ric només de pensar-hi,
sí pensar-hi,
pensar,
pensar en tu_
sí_
ara fa fred dins de casa,
m'agafo un pit amb cada mà
i preparo una banyera amb aigua calenta_
bé, me la imagino, perquè el temps no atipa
i voldria que la setmana tingués 9 dies
i que els sucs de taronja duressin més,
que les pel·lícules fossin per un sol
i els diumenges amb sofà per dos,
que les millors cançons sempre sonéssin dues vegades
i que la pluja, els dilluns, no mullés_
sí_
hi ha unes dones russes que
m'ofereixen sexe per l'skype,
no els hi dic res,
m'ho penso_________
(mai se sap el que et poden
oferir unes dones russes)
però no els hi dic res,
apago l'ordinador,
m'imagino que em banyo però
camino, em mullo, desafino,
t'escolto i somric
però amb desconfiança_
sí_

persona

la_mel_als_llavis

em poso un parany per tal de traspassar
la línia de meta entre
crits, aplaudiments i pancartes
dinges del més lloable_
al cap i a la fi_sempre he acabat tastant el
que desitjava_de vegades,
m'ha agradat, de vegades
m'he enganyat, de vegades
no m'ha sorprés i he continuat la meva cursa_
vaig suada,
amb prou feines recupero l'alé
i sento com l'asfalt s'estova sota els meus peus
_són els meus paranys,
els meus pals a les rodes,
el meu vent de cara
els meus testimonis
dels meus últims metres abans de
tastar allò que tant desitjo.

pág. 91

- Estamos preparados para hundirnos en nuestras pequeñas vidas-
dijo él.

el hombre del salto, don delillo