domingo, 5 de septiembre de 2010

_a total realitat

sí, ho reconec_sóc de fàcil emoció,
tinc l'ànima dèbil i les sensacions a flor de pell_
l'estòmac se m'encongeix_la respiarció es talla_
els ulls s'aigualeixen_els cabells se m'ericen_
la pell es metamorfosa_els colors em pugen_
poden ser les cançons que m'agraden,
les postes de sol que no acaben, l'arrós a banda,
l'himne de la verge de la cinta, la familia tortosina,
l'aigua llisa que no cobreix, el vi blanc, el cafè sol
amb el vi blanc, els articles absurds, els jocs que no quallen,
els records que no es recorden, el riure constant, els
pastissets, la baldana, el delta, els ocells,
el cap de setmana ben lluny_
pot ser tot això_però
us diré perquè no us equivoqueu,
que us estimo amb total desmesura

6 comentarios:

g dijo...

y que viva la desmesura.
porque durarnos, nos durará.

Indie gente dijo...

que idioma es esto? :0

c dijo...

Gran_de fin_de

grankabeza dijo...

Un pelín de envidia sí que me dais...

sara dijo...

sana________espero.

Anónimo dijo...

que bonic! que bonic! que bonic m'he dit i quina veu mes fina que tens, quin plaer haver-te pugut coneixer fa molt de temps!







la verge



_de la cinta.