fins i tot si forço la vista
tot em sembla igual de bonic_
el fred, les escombraries pel mig del carrer,
els genolls de les àvies, els coloms amputats,
els moments que no van arribar mai i els
que tornen com un dinar pesat de diumenge_
porto pantalons estripats_però ja no tinc tretze anys_
ja no els tinc_ens tinc més que el doble_
i tot continua igual de bonic_
ah, però amb banda sonora millora moltíssim_
però com, malgrat tot, em canso de tot,
maleïda impaciència,
les cançons tansols duren uns pocs segons
per deixar pas a la següent i a la
que va després de la següent_
només una frase, un parell de notes,
mig compàs_
no necessito res més, per veure-ho tot
tan bonic_
No hay comentarios:
Publicar un comentario