a punt d'esclatar una tempesta d'estiu_de les que m'emocionen_
no deixo de pensar en com m'agrada aquest home
que em parla amb la boca petita i es mira les mans quan riu_
s'inventa paraules i en veu baixa conjuga el meu nom_
rera la cortina sento com posa la música que, ara, més m'agrada
i s'acomiada amb un somriure que per molt que m'esforçi en
comparar-lo_no l'havia vist mai.
allunyant-me d'ell, em giro
per mirar-lo una vegada més i m'alegra la tarda_
li escau exageradament el dia_i, mentre trona,
no puc evitar somriure_
els plaers de la vida, et sorprenen un dijous qualsevol_
No hay comentarios:
Publicar un comentario