¡estoy harta de llamarme marta!

com avui és el sant de ma_germana li compro un llibre_
un de verd, amb les tapes fines, l'acarono amb la galta
i li faig fregues_per això li compro: per suau_
si a més a més se'l llegeix, és el regal perfecte_
i com ma_germana, el divendres, farà un viatge molt llarg
amb cotxe i escolta una música terrible, li he gravat un cd_
amb divuit cançons, ni una més_
i ha estat tal el recordatori musical que he fet_
que esgotada de tant cantar, m'he assegut a la butaca,
vora la finestra, a l'altre cantó de la qual plovia, i
he llegit una mica a en Pedrals_
perquè no és el meu sant, però m'he regalat un llibre
i en Pedrals m'agrada i bastant_
així que amb l'Escola Italiana
ric i m'embolic_
i no desfaig ni una coma_

"Al desert de Calçacurta
no hi ha manera d'estar
reflexionant; o s'actua
o res, i res sol portar
a més res, i fent la suma
dóna molt a desitjar."

escola italiana, josep pedrals