corona

cançó_42

una pèrdua irrefutable

distreta, com avançava per la vorera que no em tocava,
m'ha colpit una idea_una certesa_una llei irrefutable_

inquieta i mirant a totes bandes,
l'he agafada, intentant que no se m'escorregués
entre els dits, i ràpidment m'he ficat en el primer bar
que he trobat_

- perdoni, podria deixar-me un got?
- buit?
-buit, si us plau
el cambrer, m'ha travessat amb una mirada més buida que el got que demanava_
- i un cafè sol, gràcies

quan m'ha donat el got d'aigua, hi he vessat
la certesa a dins_o el poc que en quedava d'ella.

amb recança, el cafè sol i el got amb la certesa
m'he allunyat de la barra, mirant de reüll
al cambrer.

a una taula,
la més propera al carrer
_un carrer de pedra, humit i fosc
per on passa poca gent, en el que tansols
quedava un trianglet de llum de tarda
a l'extrem inferiror
d'un dels murs_
m'he pres, poc a poc, el cafè sol
i he observat de fit a fit aquella certesa.

no sabia ben bé que n'havia de fer_
no sabia si volia fer-ne res d'ella,
fins a cert punt,
m'angoixava la seva existència tan certa i tangible_
per una altra banda,
m'assossegava veure-la tan transparent
i voluble dins d'aquell got.

no em veia capaç de triar,
no tenia esma per decidir_

m'he acabat el cafè sol i
m'he apropat a la barra a pagar_
mentre esperava el canvi, he mirat el got,
que l'havia deixat damunt de la taula_
la certesa quieta, impassible, irrefutable,
esperava la meva tornada,
em reclamava
des d'aquella taula de bar
propera al carrer_

- PLAS!
el cambrer m'ha despertat
de la meva cavil·lació amb
un cop de vint cèntims sobre la barra_
m'ha mirat impassible:
-vols un got de plàstic?

amb el got de plàstic a la mà
i la certesa a dins, he creuat tot el barri
sense acabar de decidir-me_

la gent caminava sense mirar per on anava,
havia d'esquivar-los per tal que no
m'empentessin i em tiressin la certesa
pel terra_

amb compte, he agafat el got de plàstic
amb les dues mans
i he accelerat el pas_
gotetes de certesa m'esquitxaven les mans_
m'inquietava_i es que,
malgrat no la volgués, patia per perdre-la.

ja a la porta de casa,
he deixat el got a terra
per buscar les claus_
en aquell moment ha sortit un veí
i amb el peu ha picat el got_

impotent_ he mirat com
es vessava la certesa i mullava poc a poc
l'asfalt_
-perdó- ha murmurat el veí,
i ha marxat carrer avall.

amb les claus a la mà
mirava aquell bassal i
no aconseguia recordar
quina era la certesa
que m'havia capficat duarnt
tota aquella tarda_

si més no, m'he sentit lleugera
i he entrat, tranquil·la, a casa_

que més dóna perdre i oblidar les certeses
que, cada cop més sovint i quan menys t'ho esperes_
et colpegen, mentre camines distret per
la vorera equivocada.

josé saramago (1922-2010)

y sigue

#77

vericueto
Lugar o sitio áspero, alto y quebrado, por donde no se puede andar sino con dificultad.

sin peajes

chirimiri_calabobos_
miro por la ventana abierta del estudio,
veo a los vecinos de enfrente_
una mujer_sostiene una barriga enorme
a punto de parir
y con la mano derecha,
un bocadillo enorme a punto de perecer.
Junto a ella, un hombre sin brazos_fuma_
_pienso en freaks, su circo, su estiércol, sus raros_
pienso en un descubrimiento:
the freaks and men de aleksey balabanov, no tengo palabras_
recuerdo un cine, a ti_
pienso en lo que debo ordenar, trabajar_
pienso en las pocas ganas, en el verano, en un dos en uno_
pienso en un plano_the birds_ parece que los pájaros se van_
pienso en el miedo, la angustia, el horror_
en mi dolor de espalda_me levanto_de nuevo,
me acerco a la ventana, calabobos_chirimiri_
el vecino de enfrente
( al lado de la mujer_engulle_niños_y_bocadillos
y el fumador sin brazos)
recoge, finalmente, la ropa tendida_
me ve y, con resignación, encoge los hombros_
sonrío y vulevo a mi posición habitual_
el vecino se despide_pienso en hitchcock_again_
una escena: un pianista desinspirado,
una bailarina que no se enamora,
una pareja calurosa con un colchón en el balcón,
un perro en un cesto,
unos recién casados,
una mujer solitaria_
pienso en lady day_escojo y reincido: the way you look tonight_
pienso en kerouac, pág. 121:

"Agachado bajo el frío viento lluvioso yo lo observaba todo entre los tristes viñedos de octubre. Mi mente estaba invadida por esa gran canción de Billie Holiday Lover Man; tuve mi propio concierto entre las vides."
en el camino, jack kerouac

pienso en el campo_flores_árboles_postes_
electricidad_apagón_niños_monstruo_agujero_
pienso a doble velocidad, pienso en mí_
no llueve, no cala_
el aire parece que huele a hierba_
en el raval no hay hierba_hay gaviotas_
hitchcock_again_
pienso en algo grande_escojo un artículo:

"Todo en Psicosis es insólito, inaugural, arriesgado, desde ese elocuente plano inicial de toda la ciudad de Phoenix que emboca en una ventana y de allí a su interior, donde una pareja hace el amor a las tres menos diecisiete minutos de la tarde (¡cuánto dice de la relación clandestina de una pareja la hora en que se citan!)..."
la madre de todas las secuelas, oti rodrgiuez marchante, abcd o5/06/10

se me pone la piel de gallina, recuerdo_un dedo_sal_pobre luz_
pobre voz_un cuarto de hora_rayas en una página_
rayas en un televisor_niños_monstruo_agujero_ventana_
vuelvo a asomarme_la mujer enorme cierra el balcón_
el simpático destendedor me saluda_ahora_más_sonriente_
huyo al interior de mí_pienso en una temporada menos de
the wire_una escena_una canción: i want a little sugar in my bowl_
nina simone_pienso cenas_pienso en mesas rodeadas_pienso en noches_
pienso en junios_recuerdo cómo alguien los describía mejor:

"Junio ha sido siempre para mí el viernes de los meses (...), el portal que abre la estación de la piel sudorosa y el ocio en las flores. Un mes de noches cálidas pero no tanto, de terrazas de bar y espumita de cerveza dibujando bigotes en rostros de cualquier sexo (...). Un mes de esos en que los traseros se adaptan a los mimbres, a los listones de las sillas, y el regazo se ensancha en espera de le embestida del buen tiempo."
junio de alaridos y azoteas, maruja torres, eps 13/06/10

pienso en travelling_muerte en venecia_pienso así_sigo en ello_no hay bastantes_no es suficiente_pienso más_suelo_pie_acera_charco_
sucio_enero_lento_pez_agua_
lluvia_chirimiri_calabobos_

la ventana abierta_ya no llueve_la ropa sigue
tendida en todos los balcones (menos en uno)
_la calle no chilla_no piensa_calma_anochece_
freno de mano_
descanso_

causalitats

el destí em crida pel meu nom_
avui passen hitchcock a la filmoteca

cançó_41

pág. 23

"Llamadme Ismael. Hace unos años -no importa cuánto hace exactamente-, teniendo poco o ningún dinero en el bolsillo, y nada en particular que me interesara en tierra, pensé que me iría a navegar un poco por ahí, para ver la parte acuática del mundo. Es un modo que tengo de echar fuera la melancolía y arreglar la circulación. Cada vez que me sorprendo poniendo una boca triste; cada vez que en mi alma hay un noviembre húmedo y lloviznoso; cada vez que me encuentro parándome sin querer ante las tiendas de ataúdes; y, especialmente, cada vez que la hipocondría me domina de tal modo que hace falta un recio principio moral para impedirme salir a la calle con toda deliberación a derribar metódicamente el sombrero a los transeúntes, entonces, entiendo que es más que hora de hacerme a la mar tan pronto como pueda. Es mi sustitutivo de la pistola y la bala. Con floreo filosófico, Catón se arroja a su espada; yo, calladamente, me meto en el barco."

moby dick, herman melville

a la terrassa

les gavines em vigilen des d'un cel de tarda
ben blau i llarg_
els seus becs anuncien mala maror,
i jo interrompo la meva lectura per
observar aquelles bèsties alades
sota la sospita de convertir-me en una
nova tippi hedren_
de fons_un contrabaix ferm dialoga amb un piano dubtós
i jo_m'abalteixo sobre aquestes 667 pàgines verges_
la meva amiga romanesa em retorna
al món del vius amb una de les seves
discusions unilaterals,
convertint la meva becaina
en un dels seus danys colaterals.
conforme amb els revolts de l'atzar
continuo la meva lectura
amb un sostre de gavines amenaçants
i amb uns músics inquiets_

non solum

poesia coral en un de sol,
les preguntes a totes les respostes en una hora i mitja,
el centre de l'univers en un escenari.
inmens, absolut, brutal_
visca els espectacles de qualitat!

#76

cuello de botella
Estrechamiento que hace más lento el paso por algún lugar.

del riu al mar

acabada de tornar de l'hort
_del balcó al lavabo_
em rento les mans plenes de terra
i em topo amb aquella cançó que em cantaves
_de llavors a just ara_
a crits_
desafinaves tant quan cridaves
_i quan no, també

un dia, no sé quin,no ens coneixíem,
_de mai a sempre_
i ens vam recuperar
_del jo a l'altre_
sense voler-ho, ens vam enamorar
_de tu a mi_
sense mar (després ja va ser tot per nosaltres)
vam llençar-nos,
_de càlid a fred_
sense límits vam estimar-nos_
_del que fas al que em basta_


el que ens envoltava_no intervenia_
ens teníem_
_de tot a més_

la vida se'ns obria com una dona calenta_
____________suculenta_
i avançàvem impacients amb les mans per davant_
no calia agafar-nos per no perdre'ns_
no patíem, no dolíem_
_de sí a també_

els gots buits ja ens treien la sed,
el carrer ens oferia el que necessitàvem,
amb tu, ja ho tenia tot_
i pensant que mai més necessitaria res
sense fi ni soroll ens vam perdre_
_de mi a tu_
i ara, després de tot,
un dia com un altre_t'anyoro
_del balcó al lavabo_

com sé que no llegeixes això_
goso obrir aquesta porta tancada
que ja ningú recorda_
_de blanc a gris clar_

com sé que ara no t'ho diré
_ho escric_
gràcies per fer-me feliç

_això és el que em queda
_i pel que sembla, després de tot aquest temps_
amb això_en tinc prou.

juny_de nou_i nou

si al paradís es pagués peatge i fes vent
_seria l'empordà
si el "manjar de dioses" fos terrenal
_seria unes entranyes a la brasa i un gintònic casolà
si lel llit etern es pogués triar
_seria una tovallola sobre la sorra i vora al mar
si la setmana s'aturés
_la deixariem en dissabte
si només poguessim conjugar un verb
_seria esplaiar-se
si un record d'estiu perdurés
_seria aquest.

d'indignació a perfecció

si Déu va existir es deia federico i va fer la doce vita_
com s'atreveixen a resumir-lo en deu (onze, dotze?) sales,
vint fotos, quatre entrevistes i un parell de projeccions?
blasfèmia_



si el bé, el mal, l'amor, la melodia perfecta, la paraula encertada,
els records, l'èxtasi, la dosi ideal, la tornada per sempre s'unís
en un espai i en un temps, seria a l'apol·lo dimecres passat.
catarsi_