els sons figurats per les lletres

no hi ha millor al.licient per a la
lectura_compulsiva que un llibre que no t'acaba...
que no et concreta, que no t'atura, que no et deixa
sentat al seient del metro deixant passar les parades,
que no et treu la son, que no et concorre ni a tu ni a tu mateix,
que no queda adherit a les teves mans, que no, vaja, que no_

_i a mi em passa des de que estic amb nabokov
(no em desagrada però no m'acaba_i no el vull deixar
perquè em resulta molt despòtic deixar un llibre_____
______________________i ja ho he fet massa vegades]
busco compulsivament altres autors per llegir-me:
repasso la meva biblioteca i la infinitat de llibres
que encara he de començar, entro a totes les llibreries i
compro a cegues, interrogo a amics i coneguts perquè me'n recomanin
i els hi faig cas, llegeixo, llegeixo i llegeixo_
finalitzo un llibre, reprenc el de nabokov
fins que en trobo un altre nou_
i així con_se_cu_ti_va_ment_

ara mateix, gràcies a una bona recomenació
(gràcies, no és la primera)
llegeixo la historia del silencio de Zarraluki que,
de moment,
és una delicia_
i tinc dos més a la llista de recomenacions que,
sembla ser que,
de moment,
no em permetran continuar amb nabokov_