els ocellets cantant

no queda ni rastre del cadàver del ratolí
que divendres ens esperava a l'entrada del jardí_
ni rastre de la calor sofocant d'agost_
no es veia cap raig de sol amenaçador
ni es sentien els crits histèrics de les vacances infantils.

_arribem a aquest refugi en plena metamorfosi
per gaudir del que serà,
al menys això sembla i no deixo de repetir-t'ho,
l'últim bany d'aquest estiu.

la rebuda a l'empordà té quelcom d'atípica
i una mica espantats esquivem qualsevol obstacle
i d'altres irreverències_

a la ràdio les gralles i els fabiols ens recorden,
un onze de setembre més, a on vivim i entre qui.

sentada de copilot i fent un esforç per no
quedar-me adormida_la temperatura és perfecta_
penso en tota la gent que engalana la balconada
amb una senyera o una estelada_i no deixa de semblar-me curiós
tal detall_acció_vici_proclamació_____
mai n'he tingut cap [de bandera]
i amb els ulls fixes a la carretera_
intento esbrinar a on es deuen comprar aquestes coses:
a una botiga de teixits? amb un suplement al quiosc?
a una botiga del barça? a una botiga de banderes?

malgrat el desinterés per la celebració_oficial de tal festivitat
no canvio d'emissora i segueixo pam a pam
tota la cerimònia: els crits, les flors, els detalls morbosos,
les intervencions, les adaptacions innecessàries, les polèmiques,
les frases fetes, la pàtria_____________

i no negaré que, al igual que el final d'una pel.li de hollywood,
els himnes em posen la pell de gallina_
i un calfred em recorre tot el cos al sentir
"al vent desfem-la en senyal de llibertat",
com si veiés a E.T. pujant a la seva nau de retorn a casa_
em sentiré igual que el perdut extraterrestre?
hauré trobat de sobte el camí de tornada a la llar?
estaré a punt de recuperar la meva identitat
mentres m'acomiado d'en elliott?

arribem a la platja_tovallola a la sorra
i de cap al mar_
sota l'aigua no sento himnes ni crits
només una cosa queda dins del meu cap,
l'única que em fa senitr bé i em diu d'on sóc
l'única que, de la mà, m'acompanya a casa