com qui no vol la cosa,
recordo que m'he abandonat i
he perdut la meravellosa_oportunitat
de que em llegeixin cada día.
crec que perdo el sentit del temps
quan no reconec el dia de la setmana
que em desperta.
perdo cinc euros que havia guardat a la
butxaca del pantalons (o no)
just quan perdo l'últim metro
que em portava a on volia anar.
perdo les ungles (ai...)
quan el saïd decideix canviar el passat,
però es que també perdo la calma
quan em supliquen les coses a mitja veu.
reconec que perdo la compostura
quan, a la feina, un desconegut
em pregunta: com et dius?
i ho saps____que perdo el cul perquè
arribi la calor i ho poguem reprendre
a on ho vem deixar;
perdo els papers, sí o sí, quan escolto
like a rolling stones de bob dylan
i perdo el sentit del ridícul
quan un gos em mira als ulls.
perdó per perdre el camí
i les ganes de somriure, però
de vegades, perdo el sentit de l'orientació
i l'oremus amb ell.
perdo el fil i no recordo de què parlava_
sense perdre les ganes d'escoltar-la de nou.
2 comentarios:
bieeen has tornat :) a perdret.
home, doncs després de perdre´t tant, espero que et trobis...algun dia...d'estiu?...
J.
Publicar un comentario