#47

reloj de cuco
1. m. El que tiene un cuclillo mecánico que sale por una abertura y da las horas con su canto.

la_mujeres_de_verdad

La sala de baile

"A él por otro lado, no podía preocuparle menos la opinión de su portera, estaba ya pensando en comprarse un traje nuevo. Un traje elegante y oscuro. Estaba muerto por fuera y por dentro pero su vanidad seguía casi intacta. ¿No caen así los soldados?"

ya sólo habla de amor_ray loriga

cert, clar i breu

tan cert com que tú i jo som altres,
tan cert com que no hi ha res més.
tan clar com que la nit ens espera,
tan clar com que no ho fa per tothom.
(llavors) tan breu com qui no espera resposta,
tan breu com qui sap el què diu.
ara i aquí t'estimo,
t'estimo.

_mishima

how does it feel

com qui no vol la cosa,
recordo que m'he abandonat i
he perdut la meravellosa_oportunitat
de que em llegeixin cada día.
crec que perdo el sentit del temps
quan no reconec el dia de la setmana
que em desperta.
perdo cinc euros que havia guardat a la
butxaca del pantalons (o no)
just quan perdo l'últim metro
que em portava a on volia anar.
perdo les ungles (ai...)
quan el saïd decideix canviar el passat,
però es que també perdo la calma
quan em supliquen les coses a mitja veu.
reconec que perdo la compostura
quan, a la feina, un desconegut
em pregunta: com et dius?
i ho saps____que perdo el cul perquè
arribi la calor i ho poguem reprendre
a on ho vem deixar;
perdo els papers, sí o sí, quan escolto
like a rolling stones de bob dylan
i perdo el sentit del ridícul
quan un gos em mira als ulls.
perdó per perdre el camí
i les ganes de somriure, però
de vegades, perdo el sentit de l'orientació
i l'oremus amb ell.
perdo el fil i no recordo de què parlava_
sense perdre les ganes d'escoltar-la de nou.

hopper

#46

carajillo
1. m. Bebida que se prepara generalmente añadiendo una bebida alcohólica fuerte al café caliente.

cançó_25

thomas bayrle_diria que ja no som a kansas_fins el 19 d'abril

- Una aigua amb gas, si us plau.
Fa sol, l'H. em diu que em tregui les ulleres que no em posaré morena,
però a mi, el sol em molesta els ulls i
si no porto ulleres, arronso el nas_
De petita no tenia clar si el gas el posaven quan obrien l'ampolla
o ja venia de fàbrica_ara ja ho sé.
De fet, torbo que avui ho sé tot.

Dostoievski pesa molt i prefereixo El poble del costat_
per pujar al Metro.

cada paraula de l'Enric em recorda a
una altra paraula,
una altra conversa,
un altre pensament ja viscut_

"(...) La poesía, la infància i el retardat mental són per fer les preguntes que importen."
_n'hi havia un (de retardat mental) de pocs mesos a la taula del costat,
però ell estava a l'ombra i s'ennuegava amb una pasteta color merda d'oca
que li donava sa mare_

"La música és per obrir les ostres i els musclos."
_amb el sol cremant-me la samarreta negra
(pensava que se'm desfeien les tetes),
li he dit a l'H. com em venien de gust uns musclos al vapor,
i amb llimona estant més bons, però jo sempre
li tiro llimona a tot_

"El teatre és per a despertar-nos quan estava a punt d'agafar l'arrós de l'ànima."
_una noia ahir, a la tele, deia que la seva vida era:
arrós, treball, arrós, treball, arrós...,_

"La poesia crea un sentiment d'esperança fins i tot al centre de la desesperació dels cadellets."
_un cadellet ha passat a prop nostre,
això és un red_bull, li he dit a l'H.,
i ella ha rigut,
m'encanta quan riu:
li esclata a la boca i després s'ho empassa, i malgrat que li faci molta gràcia
sempre intenta tancar la boca perquè no li agrada ensenyar les dents_

"La música és perquè s'esquerdi la pena, que quan s'esquerda sona millor, i és sentir la presència de la dona-arlequí."
_ahir els hi feia fotos a les meves amigues_borratxes, les meves dones_borratxes, amb els arlequins que hi havia pintats a la paret_

"El teatre és una cara, una veu, què em diu?
I la música és per ballar."
_i el M. diu que avui s'ha d'anar a ballar...,
però potser el cop del cotxe li farà mal d'aquí una estona_

pamflet de l'esperança_enric casasses

llegeixo a l'Enric al Metro i somric però també tinc por,
perquè tot parla de tot, perquè ho recordo tot_
una paraula porta a una altra i cada nom, cada imatge té un afluent
que porta al mateix mar_

però potser sóc jo (i la petita ressaca) que
conecto un riu amb l'altre_o potser és perquè l'Enric escriu
desde El poble del costat i això queda molt a prop.

de tant en tant, la ment s'obra i em porta on pensava que
no tornaria mai, més que re, perquè no ho recordava_

avui, mirava un quadre i un regal de reis de fa 20 anys
ha aparegut de sobte_era una
caixa de llàpis, els quals en lloc de tenir escrit
_aplino, carioca, caran d'ache (aquells que els mullaves i eren pintura)_
tenien escrit el meu nom, nom i cognoms_

em va semblar, al moment,
el dia de reis de 1989,
un truc de màgia digne dels reis mags,
malgrat tot, vaig arronsar el nas_com a bona nena insatisfeta_
en veure que el meu cognom estava mal escrit_com sempre:
dapena, de pena, pena, de peña... prou!
em dic sara da pena.

sí, sembla mentida, però jo,
això, ho he dir molts cops al dia:
- hola, em dic sara da pena
_i la gent riu i
m'garada que riguin_jo em ric d'ells_

i sí, arronso el nas quan estic insatisfeta i també
quan recordo coses que em fa vergonya recordar_
arronso el nas i dic un ai_i el senyor del Metro, que
davant meu llegeix Gomorra, em mira,
-perdoni, és que he recordat una cosa i m'ha fet vergonya.

_perquè avui ho recordo tot, tinc la ment molt oberta
i t'assenyalo a tu, i saps què recordo?
dels llençols del teu llit_saps que m'encanten els llençols del teu llit_
perquè sempre em passa el mateix si els toco_

sempre faig el mateix quan faig segons què:
sempre que em dutxo, em mullo primer els peus_
sempre que sec, creuo la cama dreta sobre l'esquerra_
sempre que truco, pregunto el mateix_on ets?
(és el que passa amb el móvil,
abans quan trucaves a algú i et responía,
sabies que estava a casa i ara_on són?
_per això ho pregunto.)
sempre que se m'eixuguen els llavis, me'ls mullo,
m'hi passo la llengua pel de dalt
i després, agafo el de baix amb les dents i el fico dins la boca_
hi ha gent que va amb els llavis secs i hi ha gent que se'ls pinta,
jo me'ls mullo, sempre igual_
sempre que escolto mártires del compás, canto_
no puc escoltar-los, sense cantar, no puc.
sempre em poso els mitjos abans que els pantalons
i sempre em trec primer els pantalons i després els mitjons_
sempre que llegeixo un fragment que m'agrada,
doblego la cantonada de dalt de la pàgina_
sempre deixo les pàgines dels llibres amb ratllades
vermelles de l'esmalt de les ungles_
_sempre que escolto young and foolish de brad_mehldau
del disc live at village vanguard (warner 1997), em giro, espantada,
quan en el segon 29, se sent una cullereta repicant dins una tassa,
o això sembla.
_sempre que escric mehldau, m'equivoco en col·locar la h_
_sempre que vaig al cine m'assec a la butaca del passadís_
_sempre que arribo a casa, primer pico a l'ascensor i després obro la bústia_
_sempre que escolto el lacrimosa del requiem de mozart, ploro,
sóc com un interruptor, un interruptor.

i tantes altres coses que segueixo amb un estricte atzar,
al peu de la lletra_

"(...)Que just quan estigui a punt d'esclafar-me, el pinyol se m'obri i em mostri una cambra, més lluminosa que el teatre i més serpentejant que el foc, perquè hi entri amb tu i ho pugui entendre tot, ..."

El poble del costat_ernic casasses

divendres

cortázar en la mesita de noche again

"Y sí, parece que es así, que te has ido diciendo no sé qué cosa, que te ibas a tirar al Sena, algo por el estilo, una de esas frases de plena noche, mezcladas de sábana y boca pastosa, casi siempre en la oscuridad o con algo de mano o de pie rozando el cuerpo del que apenas escuhca, porque hace tanto que apenas te escucho cuando dices cosas así, eso viene del otro lado de mis ojos cerrados, del sueño que otra vez me tira abajo."

el río_final del fuego_julio cortázar

#45

porsiacaso

1. m. Alforja o saco pequeño en que se llevan provisiones de viaje.

pocos_quedan

te das cuenta de que la muerte existe_cuando desaparecen los mejores.