martes, 26 de agosto de 2008

pietat, pietat

tan dolorós com mossegar-se la llengua_resulta
anar al cinema a veure una pel.lícula dolenta.
i és en un acte de pietat que em resolc a dir-li pel.lícula.

així doncs, ahir hem van convèncer per anar al cinema,
_donat que feia _temps_ que no hi anava,
vaig acceptar amb certa il.lusió infantil.
malgrat el film triat no m'interessés en especial,
_vaja, en absolut,
vaig accedir ja que,
de vegades,
anar al cine a cegues
_______________t'obre els ulls.

després de dos minuts de pel.lícula,
va començar a picar-me l'esquena___
certa incomoditat m'augurava un minuts_terribles.
amb la paciència que em caracteritza,
vaig ignorar les meves reaccions físiques
i vaig continuar_contemplant el film.

vint minuts després de l'inici,
la picor d'esquena es convertí en
dolor de còccix,
fet que convertia la meva partida del cinema
en inminent.

després de mitja hora,
volia morir-me
_amb ingenuitat vaig mirar a la meva companya
(amb qui era el primer cop que anava al cine)
i esperant una mica de companyarisme li vaig dir:
- què? nem?
però davant de la meva mirada d'horror
la meva_amiga em respongué
amb una negativa.

per no quedar com una neuròtica impacient
vaig reclinar-me novament a la meva butaca,
esperant, ingènua de mi, que la pel.lícula remuntés
_si més no, que es convertís en una pel.lícula.

imatges inconnexes sense cap mena de sentit,
mal gravades, amb diàlegs pudents, amb actors vomitius,
amb tòpics fluorescents, amb imitacions barates, amb deliris argumentatius...
passaven davant dels meus ulls, els quals volia arrancar-me
abans de continuar veient allò.

després de DUES HORES
se'm va acudir mirar el que durava la pel.lícula
_al veure que encara em quedava MITJA HORA,
vaig girar-me cap a la meva companya i
amb una disculpa sentida
vaig despedir-me.

ja al carrer i després de
fulminar amb la mirada al noi de les entrades
(que, de fet, no en té cap culpa) i
de besar l'asfalt,
vaig pensar què em feia més mal:
els cinc euros perduts, les hores de la meva vida perdudes,
el fet que s'estrenin pel.lícules com aquesta o
quedar fatal amb la meva companya
(entre d'altres coses).

_no vaig arribar a cap conclusió
però sigui com sigui,
feia mal.

malgrat tot, trobo que aquesta
_és una experiènica necessària,
que t'ensenya_moltes coses i et_castiga per d'altres.

així doncs, amb la generositat que em caracteritza,
em reservaré el títol del film,
ja que la vida és una loteria i
tothom es mereix anar al
cinema a veure una pel.lícula_dolenta.

2 comentarios:

sara dijo...

i després d'una correcció detallada, demano disculpes per les meves faltes d'ortografia...la ràbia em fa més cega i ignorant!
jo

g dijo...

Qué crueldad.
Confiesa.
Yo te anticipo que hubiera levantado campamento contigo. Seguro. (Heme aquí haciéndome campaña como acompañante de cine).
un peto,
g