la por que no em deixa dormir a les nits
s'apropa tan a l'emoció que em desperta als matins,
que no aconsegueixo concentrar-me_
cada dia canvia, tot és diferent i es transforma
a una velocitat que no em deixa temps per
acostumar-m'hi, per saber,
per agafar el toro per les banyes_
miro molt a la gent, i molt detingudament,
ells tenen por? tenen por de les mateixes coses que jo?
tenen problemes? els mateixos que els meus?
massa coses, massa pensaments, massa gent,
massa massa_i no fixo el punt concret_
dispersió greu que m'arrenca sospirs pernoctats
i gemecs de dies d'infància en què
l'únic que em feia por era en freddy krueger.
ja no sento les seves ungles esgarrapar canonades,
ni el seu riure sota el meu llit, ja no veig la cara
plena de queloides travessant la meva paret,
ni el seu gersei de ratlles al fons de la meva banyera_
ara em sento el batec del cor i el silenci després
de demanar per algú_
i ara l'únic que penso és que
el dia que torni a tenir por d'en freddy krueger,
tornaré a dormir per les nits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario